El gran oblit de la campanya electoral

Fa pocs dies passejant pel passeig marítim de Salou em vaig trobar una oferta de feina que em va cridar l'atenció. El rètol deia: «Es cotitza pel que es treballa, horaris flexibles, dos dies de descans a la setmana, màxim 8 hores al dia». L'oferta era d'una important cadena de fast food que feia bandera d'unes grans condicions de treball que són, de fet, els mínims que contempla l'Estatut del Treballador.

Sense ànim d'estigmatitzar al sector turístic i el de la restauració, és evident que són sectors amb uns nivells de precarietat molt importants. Com també és evident que aquests són sectors troncals per a l'economia espanyola, un país que, afortunadament, és una potència turística. Reconèixer això no ha de ser obstacle per, primer, reclamar millors condicions de treball en aquests àmbits i, segon, afinar molt en el debat sobre quins sectors han de liderar la nostra economia per fer-la més forta i, per tant, més capaç de generar ocupació de qualitat.

I aquests dies, en plena campanya, se'n parla poc de tot plegat. O gens. Petit gran oblit, tenint en compte que en aquest àmbit ens ho juguem tot. Ja sabem que els grans temes de la política cada cop més posen el focus en baixes passions, prejudicis ideològics i noves formes de populisme que busquen el vot impulsiu, el més rendible en inversió d'esforç i volum. Convèncer a les persones que tenen un cert criteri no surt a compte. Ho sabem des que el pensador Jesulín de Ubrique deia que «los puristas caben en un autobús» per defensar la seva innovadora manera de torejar. Efectivament, són pocs i a més de vegades li donen massa tombs a les coses.

Però això és així perquè la política està instal·lada en el càlcul electoralista a curt termini. Els agents socials, per una qüestió de responsabilitat, no ens ho podem permetre. Cadascú des de la seva posició hem de reclamar que la política posi el focus en la creació de riquesa i en què aquesta riquesa es distribueixi d'una manera equitativa entre tota la societat.

I, en aquest propòsit compartit, hem de recordar a la classe política que no tots els sectors són igual. El turisme encara serà un pal de paller de la nostra economia, sort en tenim, però hem de fer el possible per fer-lo evolucionar cap a models de qualitat, que siguin capaços de millorar les condicions de treball dels professionals que s'hi guanyen la vida. Però l'accent s'ha de posar en consolidar un model econòmic que posi al centre del mix els sectors de més valor afegit.

En aquest sentit, la reindustrialització és clau, una reindustrialització centrada en les tendències de l'economia mundial: semiconductors, economia circular, sostenibilitat, etc. O altres essencials i en creixement com la logística i el transport, on les comarques de Tarragona tenen grans oportunitats. Serà per aquest camí que aconseguirem millors cotes de justícia social superant xacres com la precarietat, la baixa productivitat i la poca competitivitat de les empreses. I és aquí on els polítics haurien de posar el focus.