Quan els mestres marxen

Una vegada un erudit va preguntar al mestre sufí Hamza Al-Qadiri Boutchich quin era el secret que transmetia als seus deixebles. El mestre va respondre: «Les meves paraules són senzilles i clares, en elles no cal buscar-hi un missatge amagat. Si vols descobrir el secret d'aquesta via, ves amb els foqara, els deixebles d'aquesta espiritualitat, el secret està en els seus somriures».

La política és un estira-i-arronsa, idees contraposades i idees on de vegades on tots convergim. Però sovint és un món on la gent es mira de reüll, on els interessos són poc clars i de vegades, i ho hem pogut viure i veure, les finalitats poc nobles. Però en mig de tot això, jo puc dir, així com els meus companys i companyes, que hem viscut una realitat ben diferent. Un oasi de transparència i honestedat, i és que un equip encapçalat per algú com en Pau Ricomà, només pot tenir aquestes virtuts. És clar que, de vegades, qüestiones certes decisions preses, és clar que quan hom mana ha de prendre decisions que no tothom entendrà, però sempre s'han pres en pro de la ciutat, i així s'han considerat.

El nostre grup municipal ha tingut el privilegi de tenir al capdavant un mestre, no un líder, ni un cap, un mestre. Sempre amb un to adequat ha transmès les seves idees, una opinió o fins i tot, el dia que estava més agosarat, un consell cap a algú de nosaltres. Si l'ambient era tens, una petita broma irònica amb una bona dosi d'humor negre per relaxar els ànims i tornar-hi. La sensació d'equip era total, i amb paciència i bonhomia, i fins i tot sense que ningú ni ell mateix en fos conscient, ens mostrava el camí a seguir. Un camí que era una trena entre honestedat, treball i amor a la ciutat i al país. Al seu costat n'hem après cada dia, i perquè no dir-ho, hem après a defensar-lo. Perquè no obstant fos una persona noble, ja sabem que això no és garantia de res, va ser atacat injustament davant la ciutadania, van orquestrar campanyes difamatòries i van intentar fer mal a algú just, que poc s'ho mereixia. I d'això, l'equip també en vam aprendre, perquè en aquesta vida, com bé va dir el mateix Ricomà al discurs de comiat a l'últim ple, n'aprenem també dels que malparlen de nosaltres o fins i tot, dels que ni ens parlen.

Malauradament, la política ens ha mostrat cares ben lletges, no som ingenus i ja sabíem que hi eren, però hem après que també hi són ben a prop, i cal fer-los-hi front. Al seu costat hem après tot això i més.

Ara el repte és continuar amb aquest esperit sa, de política ben entesa, de transparència, honestedat i amb esperit d'equip. En Pau sempre té molt clara una cosa, i és que les coses surten bé si la gent amb què treballem és feliç. La cura dels teus companys i companyes és també la cura de tota la resta, qui té cura el seu jardí, en el fons té cura el món sencer. Com deia el mestre sufí Hamza Al-Qadiri Boutchich, el secret està en els seus somriures, i el Pau va sempre protegir els nostres.

És evident que a tots ens ha afectat la marxa d'en Pau, perquè a tothom l'afecta que marxi un mestre, aquella llum tan necessària quan de vegades tot està en penombra. I marxa, i ho fa de veritat, no esgarrapa un últim càrrec postís ben pagat, marxa a fer d'avi i de casteller, per gaudir la seva platja Llarga, a ser feliç passant les pàgines d'un llibre i tenir temps per també gaudir del dolce far niente. En això també ha demostrat la dignitat de qui marxa amb el cap ben alt. I els nostres somriures, en aquesta nova etapa, van acompanyats de tot allò après, de tot allò viscut, de ganes de continuar la feina feta, de continuar amb el model de ciutat al voltant de la cohesió i la sostenibilitat, van acompanyats de força i determinació, van acompanyats de la voluntat de continuar treballant per Tarragona.