Estelades al vent

Ja estan a la venda les samarretes, enguany blaves, per la Diada de l'11S. Si la calorada canicular us deixa rumiar una mica i encara sou capaços d'atendre o entendre les giragonses de la constitució de les Corts i el gobierno de l'estat d'aquí al costat, us recordo que tenim una cita d'ací un parell de setmanes.

Probablement, encara per aquesta data no hauran aclarit la formació del gobierno per què, xiquets, tot i que semblava que no hi vam anar a votar, els hi hem posat difícil. Ben cert que molts poden pensar que ja s'ho confitaran, incapaços de veure diferències entre les dues versions del nacionalisme espanyol del 155. Tampoc cal fer l'esforç. Fa anys, per no dir tres segles, que els vents de ponent no bufen favorables. Estalvio repassar-ho per què està ben present al relat històric i a les nostres apallissades costelles.

Però les vel·leïtats de l'aritmètica ha fet que una part de les decisions del futur polític espanyol siguin incertes. Quan anava a escola, l'aritmètica era una ciència exacta. Però l'aritmètica parlamentària sembla que es regeix per regles diferents. Això fa que sumes i restes pengin de decisions que s'han de prendre a aquesta banda de l'Ebre, o fins i tot a l'est de Brussel·les, que és on està Waterloo.

Diàleg, negociacions, converses, pactes acaben tenint característiques de mercadeig. Ja està bé, perquè això dona realitat al valor diferent de les coses en funció de les lleis de l'oferta i la demanda. I, al final, cal recordar que, com passa amb la mateixa vida, el valor fa que sigui més o menys car un acord. La vida és bona, però cara. Hi ha de més barates, però ja no són tan bones. Amb els acords passa el mateix.

Igual ara que es podrà parlar català al Congreso de los Diputados, tot el que de precís té de la cultura catalana potser ho farà més entenedor. Per cert, segons acaben de conèixer per les troballes arqueològiques a les terres del Sénia, més d'origen fenici que no pas grec. Doncs a veure si, a més de «discreció» i «prudència», tenim un concepte clar del preu just.

Mentrestant cal recordar que el que pensem no pot quedar únicament en el que expressem cada cop que tenim una oportunitat de votar. I encara menys només quan les votacions les organitza una dubtosament democràtica Junta Electoral Central conxorxada amb INDRA. Quan lliurement les organitzem nosaltres tot són crits i bastonades, judicis bastards, empresonaments i exilis. Els carrers seran sempre nostres i fins que els tribunals ho siguin encara falta de temps. O sia que hem de tornar a expressar el que pensem al carrer. L'11 de setembre vinent serà la més propera avinentesa. I, per anar-hi fent caliu, ja comença a ser hora que tornem a fer volar les estelades al vent.