Sequera

En començar l'estiu vàrem poder veure a tots els mitjans les prediccions respecte a un estiu complicat que comportaria greus problemes per una societat massa acostumada a disposar del seu entorn, sense cap límit induït. Hem pogut veure, a més, que, al llarg dels darrers mesos, la cosa ha tingut alts i baixos evidents, amb èpoques de sequera i altres de pluges esperades per equilibrar un entorn que sembla vulgui respostes urgents per mantenir-se com el que és, un luxe al qual no volem compensar pel que suposa en si mateix. Sembla evident que el que esmento pot ser fruit, a l'hora de trobar una solució de futur, de decisions urgents i puntuals, si no que ha de comportar un coneixement conjunt de respecte i, sobretot, de saber buscar alternatives objectives, a mitjà i llarg termini.

Podem continuar autoenganant-nos i pensar que el temps anirà canviant, i que tot tornarà a la normalitat, també podem pensar que el problema no radica en nosaltres, sinó en altres territoris descontrolats, que són els que realment condicionen la vida del planeta, o que les decisions preses aquí són molt minses i el que suposen és fer esforços que, a l'hora de la realitat, tenen poques conseqüències reals i pràctiques.

Sembla evident, a més, que això té connotacions de tota mena, que van molt més lluny del que puguem sospitar, i que determinats acords polítics globals, el que suposen és una manca de respecte, plegats, a l'hora d'implementar mesures per part d'alguns que no es poden permetre perquè existeixen altres prioritats que no poden deixar de costat.

No tinc dubtes que el primer món farà la seva tasca, no lliure de crítiques, a vegades més reals del que puguem sospitar, però la resposta al problema no es pot limitar a un apart, sinó que ha de ser fruit d'un «predicar conjunt», on una gran part no té «bicicletes» o el que és més greu, el seu primer problema és beure i menjar»; per tant, amagar aquestes variables no crec que siguin aconsellables, si realment volen conquerir una solidaritat social imprescindible per fer front al problema amb garanties. Ja sé que es fa difícil parlar del problema, sense fer una anàlisi general global, transitant, massa vegades, pel funambulisme utòpic amb suports de partidismes polítics extrems, però el que és inapel·lable és que l'esvoranc existeix i ens haurem de posar a col·laborar conjuntament per fer-li front.

Les solucions només seran mundials, i aquí el conflicte d'interessos és evident, ens podem quedar en el difícil que suposa buscar acords, o justificar els posicionaments dels més dèbils en un exercici d'irresponsabilitat sense límits. Periòdicament, veiem campanyes publicitàries per tocar-nos en el nostre remordiment de l'assumpte, com si aquesta fos la solució, deixant de costat el fons de la situació, que no és altra que trobar respostes conjuntes globals que, avui, es veuen molt llunyanes. Certament, la situació encara marcarà el nostre demà, però quedarà relegat a noves de segon ordre en funció d'una volatilitat informativa que el que busca és el moment puntual a l'hora de trobar els seus “clients” en cada moment; per tant, no estaria de més demanar als poders públics estratègies concretes, i no solucions puntuals. És cert que la sequera és ja una constatació fora de dubte, una altra cosa és si volem tenir els mitjans per fer-li front, des de polítiques possibles i de gran importància, compartit per un món on la sobre explotació generalitzada és un fet on l'individualisme social té molt a dir; i on «la sequera» és un mal que encara podem afrontar si es fa el que tocaria