Tribuna
El cas Rubiales és una oportunitat perquè el món del futbol masculí s'adapti al segle XXI
Diputat al Congrés per En Comú Podem Sumar
#SeAcabo.
Rubiales i els seus palmeros estan morts, però ara cal anar un pas més enllà: situar el món del futbol al segle XXI.
Qui de nosaltres no ha sentit vergonya en un estadi o pista de futbol sala escoltant els aficionats?
Quants futbolistes d'alt nivell han manifestat la seva solidaritat amb Jenni Hermoso? Com és possible que el Barça i la Federació Catalana ens facin passar el deshonor de no posicionar-se clarament contra el senyor Rubiales, o la lentitud de reacció del Nàstic quan ja si no et manifestes ets clarament defensor dels masclistes. En canvi, el Sant Andreu i l'Espanyol han estat dels primers clubs històrics a donar la talla. On és el senyor Piqué? On són i què diuen els altres referents mundials de l'esport? Preguntes que tothom ens fem i respostes que ens produeixen rubor en contestar-les.
Gràcies, Pau Gasol, Andrés Iniesta, Borja Iglesias: vosaltres sí ens representeu.
Mentre altres esports han avançat -no tant com voldríem- per ser un reflex el més semblant al que és avui la societat, el futbol masculí (que no el femení) és un cau on sovint es reprodueixen actituds cavernícoles respecte als valors que emanen de la declaració universal dels Drets Humans.
Quants futbolistes s'han declarat obertament homosexuals? Quants partits s'han tallat per actituds xenòfobes? Quantes vegades no s'ha enviat a rentar plats a les àrbitres? I ofendre les mares dels àrbitres homes? Quants vestuaris no s'han destrossat a cops de peu quan surt un mal partit?
Entrenadors que ensenyen a fer piscines, a provocar al contrari, a protestar sense raó i fer teatre del dolent per aturar i alterar la competició. Coses que al futbol professional de dones no veiem i raó per la qual a alguns ens agrada molt més el futbol d'Alèxia Putelles, Cata Coll, Ona Batlle, Irene Paredes, Laia Codina, Tere Abelleira, Aitana Bonmatí, Jenni Hermoso, Alba Redondo, Mariona i Salma Paralluelo; que el de Neymar, Cristiano, Busquets o Marcos Acuña. Per què? Perquè és un tarannà més semblant a la majoria dels altres esports.
I és que el futbol masculí continua segrestat per una minoria sorollosa de gent que no entén els valors de l'esport.
Tampoc no ens hem d'esquinçar les vestidures: tots els homes hem estat educats en una cultura masclista i en algun moment ens hem comportat com a tals i, de tant en tant, recaiem en la droga jeràrquica del mascle alfa.
Només una dada que ens facilita l'última Macroenquesta de Violència contra la Dona del ministeri d'Igualtat: el 40% de les dones de l'Estat han patit algun episodi d'assetjament sexual durant la seva vida, i en el 17% dels casos l'assetjador ha estat un home del seu entorn laboral.
Aquests dies hem escoltat i llegit experiències desagradables, en primera persona, de dones de totes classes socials i nivells professionals que explicaven com a elles també els havien passat situacions semblants o pitjors que a Jennifer Hermoso. La diferència és que molt poques es van atrevir a denunciar per por. Aquesta vegada les imatges eren demolidores: milions d'espectadors ho vam poder veure en directe i, a càmera lenta, hem vist les posteriors actuacions, justificacions i manipulacions de l'agressor, aplaudides en peu pels clients beneficiaris d'un sistema, democràticament parlant, corrupte.
El moviment feminista ha revolucionat la societat espanyola, i el masclisme i les seves actituds quotidianes que estaven normalitzades comencen a trontollar.
Diversos estaments socials ja fa anys que intenten adaptar-se a una realitat imparable per molt forta que sigui la resistència del patriarcat en les seves poderoses i diferents formes.
El 31 de desembre del 2022 entrava en vigor la nova Llei de l'Esport que donava passes importants per millorar el món de l'esport. Poc més de vuit mesos en funcionament com a norma i hem de veure si dins de l'aprovat es pot aprofitar per fer una reconversió de les Federacions i la democratització dels processos electorals que no traspuïn servilisme com l'actual, o si és necessari introduir alguns canvis perquè no hi hagi uns altres Rubiales després de Rubiales. Perquè el clientelisme, la discriminació a les dones i el racisme deixen de ser disculpats perquè “el futbol és el futbol”.
Des del Congrés tindré l'oportunitat de posar el meu gra de sorra perquè allò que ha passat no torni a passar, i, si desgraciadament succeeix, tinguem eines per actuar de forma ràpida i contundent. Ni un pas enrere, #SeAcabo.