El torsimany

Una atenció recent pels mallorquins i, més concretament pels personatges influents originaris de Mallorca, com el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Dr. Nicolau Dols o la del Congreso de los Diputados Sra. Francina Armengol, m'ha portat a repassar altres. Ambdós són notoris defensors de la llengua catalana, cosa a apreciar. Entremig en sortí Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí, conegut al segle com Anselm Turmeda. Nascut a Ciutat de Mallorca, cap al 1355 i traspassat a Tunis el 1423, fou un escriptor mallorquí. Diu la Viquipèdia que de primer, es feu frare franciscà i, posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es convertí a l'Islam i visqué com a musulmà a Tunis, on està enterrat. Amb Ramon Llull, és dels pocs escriptors medievals que ha escrit en català i en àrab, i és considerat un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió popular en els països de parla catalana. Moltes obres seves són crítiques a la societat cristiana de l'època, un període del Renaixement, just anterior als papes Borgia i a l'esclat de la Reforma Protestant. No sorprèn tampoc que es fes musulmà.

El seu nom en àrab deixa clares dues coses: la seva activitat o professió i el seu origen. Trajuman, o trujuman, en català torsimany, vol dir que la seva feina era la d'intèrpret, traductor. Aquells que coneixien més d'una llengua feien d'intèrprets, sobretot dels mercaders i comerciants en un món en què les fronteres eren difuses i el comerç a la Mediterrània un intercanvi continu entre totes les ribes del Mare Nostrum. Al-Mayurqí no cal traduir-ho.

Aprofito per recordar als que no em coneixen que, durant una part de la meva vida, me la guanyava traduint textos, sobretot llibres de Medicina, abans que la informàtica i els ordinadors personals ho fessin quelcom més mecànic. Una altra part l'he dedicat a traduir els termes mèdics al llenguatge comú dels meus malalts. Alguna cosa de torsimany en tinc, doncs.

La decisió de na Francina Armengol de permetre l'ús del català al Congreso de los Diputados, una fita a celebrar, probablement farà necessària la contractació d'intèrprets, torsimanys, perquè els diputats castellans ho entenguin. No se'n sortiran només amb el traductor del Google o de l'iPhone. Cal que els torsimanys tinguin un bon coneixement dels girs i peculiaritats de la llengua, com a mínim nivell D. A això obliga un coneixement de la cultura de la que la llengua n'és part. A veure si els hi passarà com al guàrdia civil que en trobar un exemplar del “Tirant lo Blanc”, pensava que era una manual de tir al blanc d'un pretès terrorista. Cal que algú expliqui que «El saltiró de la Cardina» és una sardana i no és un saltejador de camins. O que en Oriol Maria Picacoll i Puigverdí fou un poeta insigne i no un personatge fictici d'en Quim Monzó.

Se'ls hi gira feina. Llàstima que sigui una feina pels gossos per què de les al·locucions dels diputats gaire be mai es pot extreure alguna cosa. Deu ser que el que regeix al 'Parlamento' sigui parlar per parlar. I que para sentir segons què, no cal que ningú es prengui l'esforç de traduir-ho.