Per què Feijoo perdrà la votació d'investidura

“Franco evitó que los rojos siguieran violando y matando monjas”. És només una de les barbaritats que es poden trobar en els perfils de xarxes socials d'alguns dels nous directors generals del Govern d'Aragó del Vox-PP. Només un exemple d'entre un llarg llistat de lloes al dictador, banderes feixistes i felicitacions al fundador de la legió. Sí, sí, l'home aquell que va xisclar “¡viva la muerte y muera la intel·ligència!” al paranimf de la universitat de Salamanca.

O sigui el tal Franco va ser una mena d'heroi que va evitar que “los rojos” seguissin “cometiendo desmanes.” “Desmanes” tals, dic jo, com guanyar unes eleccions democràtiques i intentar implementar un programa progressista reformista -no revolucionari- amb mesures tan “radicales” com ara fomentar la cultura, habilitar una escola a tots els pobles del país o intentar aprovar una reforma agrària que evitava que una minoria aristocràtica seguís manteniment desenes de milers de pagesos pobres en la misèria. Unes iniciatives sens dubte “muy radicales”...

És cert que aquestes afirmacions democràticament tan deplorables les fan els directors generals de Vox i no del PP, però també és cert que el president del PP d'Aragó (i la direcció nacional de Feijoo i companyia) les justifica, o com a mínim, intenta contemporitzar amb elles. Així, el president aragonès del PP les considera “desafortunades” però prou, fins aquí. Una petitesa sense importància, vaja. El fet de designar en càrrecs de responsabilitat de poder a admiradors confessos de dictadures feixistes és una bagatel·la, un fet sense importància. En paraules del mateix president del PP, és només “ruido de la izquierda.”

I aquesta manca de cultura democràtica crec, sincerament, que està en la base del perquè el Vox-PP, que estava convençut que arrasaria a les eleccions, no ha guanyat. I també explica en bona mesura el fracàs del senyor Feijoo a la seva investidura com a president del Govern que es produirà a final de mes. Si l'únic suport que tens és el de l'extrema dreta que encara ara, any 2023, continua exaltant la dictadura franquista, com pretens governar un país que assumeix la democràcia com un valor essencial? Algú s'imagina a la democràcia cristiana alemanya pactant amb l'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya que digués aquestes coses de Hitler o de Goebbels? Doncs aquest és el problema que té, senyor Feijoo. No va dir vostè durant la campanya que “el PP no tiene nada que ver con Vox”? Doncs, en què quedem? No té res a veure però pacta amb Vox exactament a tot arreu on han pogut sumar? Amb Vox i amb ningú més?

La ciutadania, especialment, a Catalunya va expressar-se de forma molt clara a les urnes a les eleccions del mes de juliol. La majoria vol mirar endavant, vol un Govern progressista liderat pel president Pedro Sánchez que continuï garantint la convivència, les polítiques feministes i la justícia social.

La societat catalana ha entès perfectament que el que vol el PSC de Salvador Illa és arreglar les coses. I d'aquí la clau de l'espectacular resultat que el Partit Socialista ha obtingut a les eleccions a Catalunya (més que doblant a la segona força en nombre de vots). El camí, l'únic camí real, és el diàleg. Un diàleg que els i les socialistes mai hem deixat de defensar i practicar, ni en els pitjors temps (quan fer-ho et suposava rebre un reguitzell d'insults).

Estem convençuts que el millor d'Espanya és la seva pluralitat (lingüística, cultural, identitària, etc.). El millor. No és una pedra a la sabata com ho considera el Vox-PP, és la riquesa d'un país que és l'únic de la Unió Europea en tenir quatre llengües vives, d'ús social real, en el seu dia a dia quotidià. Imagineu-vos si això ens ho prenem, com ho és, com un actiu enlloc de com un element de confrontació.

Creiem també que la política és, en primer terme, respecte i defensa dels valors democràtics. A nosaltres mai se'ns acudiria anar de la maneta d'aquells que encara avui defensen la dictadura franquista (com tampoc tenim cap simpatia política pels que consideren al camarada Stalin com un líder progressista). El dia que el PP sigui capaç de fer el mateix del que fa, per exemple, la democràcia cristiana de la senyora Merkel o la dreta liberal del senyor Macron serà un magnífic dia, no tan sols per la dreta democràtica sinó pel conjunt del país. Tan de bo arribi aquest dia... algun dia. El que està claríssim és que amb Feijoo i els actuals dirigents del PP aquest dia està, lamentablement, molt lluny.