El meu gat i jo
700 anys, un llibre i una absència
La veritat és que vam sortir entusiasmats. Mixeta i un servidor, que hem assistit a unes quantes presentacions de llibres (ella sempre amagada dins el meu sarró), en recordem poques de tan reeixides com la que tot seguit volem comentar, ja que considerem que va ser un exemple d'aquesta mena d'actes. El passat divendres, 15 de setembre, va tenir lloc a l'església de sant Llorenç , ubicada al cor de la part alta de Tarragona, la presentació del volum L'arribada del braç de santa Tecla. Història, patrimoni i cultura tradicional, coordinat per Maria Bonet Donato i Joan Menchon Bes, i editat per Publicacions Universitat Rovira i Virgili, dintre la col·lecció Recerca, amb el número 56. Un magnífic volum de 246 pàgines amb una presentació, onze articles de reconeguts especialistes i unes conclusions finals que ofereixen un ventall de visions al voltant de la festa de santa Tecla.
Quan arribàrem a casa, Mixeta va saltar del sarró, va agafar el llibre i va còrrer a mostrar-lo a les seves companyes Boni i Kedi, que es posaren a fullejar-lo. Kedi, que és molt expeditiva, va anar directe a les reflexions finals. «Ah –va fer amb un 'mieeeu!' d'admiració–, així és que en aquest volum es recullen les aportacions de les Jornades que, en tres sessions, organitzades conjuntament per la U.R.V. i l'Ajuntament, es van desenvolupar els dies 7, 14 i 21 d'octubre de 2021 a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili». «Sí –va miolar Boni, que hi havia assistit des de l'observatori felí del meu sarró–, recordo que es va donar una visió àmplia i completa per entendre què va significar l'arribada solemne de les relíquies de santa Tecla ara fa set-cents anys». «Més dos –va intervenir Mixeta–, que no queda clar si van arribar el 1321 o el 1323... Encara que això té una importància relativa, perquè fos l'any que fos, la presència d'aquesta relíquia ha marcat moltes fites de la Història (així, en majúscules) de Tarragona, que no seria igual sense la seva presència.
Vaig haver de deixar-les perquè una trucada telefònica va reclamar la meva atenció. Quan vaig penjar, vaig tornar a la meva biblioteca (perdó, la seva biblioteca, perquè jo en soc només un usufructuari proveïdor) i vaig arribar quan Mixeta estava glossant l'acte. «No us ho creureu, però tots els participants en la presentació van estar molt bé. El senyor Pere Salas, vicepresident del Gremi de Pagesos, va conduir l'acte amb molta bonhomia. La doctora Francesca Español, que n'era la presentadora, va tenir l'habilitat d'oferir un tast dels diferents articles que conformen el volum de manera sintètica i entenedora, deixant en l'audiència el gust i les ganes de llegir aquesta obra, que, després de tot, serà el que quedarà de la celebració d'aquests set-cents anys de presència de santa Tecla entre nosaltres. Ah, i no us ho perdeu: ja sabeu que tinc una certa aversió a les intervencions dels polítics en aquests actes, molts dels quals, a part de pixar fora de test (i perdoneu la vulgaritat), aprofiten l'ocasió per fer-se propaganda. Doncs, en aquesta ocasió, la senyora Sandra Ramos, consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, va demostrar que sabia on estava i què havia de dir. Tot un exemple per als seus col·legues (sense distinció de partits). Va saber portar la figura de santa Tecla als nostres temps amb finor i oportunitat. I no us dic res de la intervenció del doctor Joan Menchon, que va aprofitar per reivindicar el Patrimoni medieval de Tarragona i ho va fer amb amenitat, humor i fina ironia. I va cloure l'acte el rector magnífic de la U.R.V., doctor Josep Pallarès, qui va saber parlar de l'efemèride, del llibre i de la Universitat, sense repetir conceptes ni caure en tòpics.. Ah, i una cosa! Tots van fer honor a aquella dita castellana segons la qual lo bueno, si breve, dos veces bueno... Que a vegades hem hagut d'aguantar cada plom!».
«Veig que t'ha agradat la presentació! –va posar cullerada un servidor. «Sí, molt! –va fer Mixeta amb un 'mmmeeu' de satisfacció– Però hi va haver una cosa que no em va agradar gens.» «Quina cosa? -vaig preguntar». I Mixeta, amb posat trist, va exclamar: «L'absència incomprensible a l'acte d'algun representant de l'Arquebisbat i del Capítol de la Catedral».