'Defensa de Gaudí'. Reus versus Riudoms

L'any 1962 es va publicar el llibre Defensa de Gaudí, de l'ínclit advocat Josep Maria Guix Sugranyes, Ediciones Monterols i la Impremta Artes Gráficas Rabassa, domiciliada llavors al carrer Baja del Carmen, figuren. D'aquest llibre es va fer una segona edició l'any 1978, que comptar amb un pròleg d'Antoni Maria Vidal Colominas, que era el tinent d'alcalde delegat de Cultura del govern municipal. Guix Sugranyes (Barcelona 1911-Reus 1993), va néixer incidentalment a Barcelona, però els seus pares eren de Reus i van retornar a la seva ciutat al cap d'uns mesos. Ell sempre va dir que se sentia reusenc. Més tard va estudiar dret a Barcelona i es va llicenciar el 1934. El 1958 va crear la revista URBS que va durar fins al 1963. Va col·laborar en diversos diaris i va donar conferències sobre Reus. El 1953, en un debat a la radio, va oferir un milió de pessetes de l'època (una fortuna) al qualsevol que demostrés que l'arquitecte Antoni Gaudí era de Riudoms en lloc de Reus com ell defensava. El 1987 fou declarat fill adoptiu de Reus.

Aquest llibre, de 245 pàgines, va ser el resultat de la primera conferència que l'advocat Guix va fer a Ràdio Reus, el 23 de febrer de 1960, i el seu director, Salvador Sedó, el va presentar quan Guix era director de la revista URBS i va començar dient: «Los que en vida ejercemos la noble y áspera professión de pedir justícia, sabemos cuántas dificultades, incomodidades y desazones ofrece frecuentemente la proposición y práctica de la prueba... Mi patrocinado, Antonio Gaudí y Cornet, aquel ilustre pobre que antes de 1926 por las calles de Barcelona una gracia de caritat para levantar el templo expiatorio de la Sagrada Familia».

Fa més de 60 anys va haver plantejada la litis si Gaudí era natural de Reus i els que deien que és de Riudoms. Reus donava les següents raons, entre altres: 1. En l'arxiu de la Prioral hi ha la partida de bateig d'Antoni Gaudí i dels seus germans; 2. La documentació de l'Instituto Nacional de Enseñanza Media Gaudí sempre declaraven, pare i fil que era «natural de Reus». També quan es matrículà a l'Escola Superior de Arquitectura de Barcelona també consta que és «de Reus. Província de Tarragona». Cursos 1872-1877; 3. Sobre la làpida de la seva sepultura, també consta que és «natural de Reus» i 4. Testimonis de familiars, coetanis, biografies abans de la seva mort, actes notarials i altres documents també deixant constància que Gaudí és reusenc.

A favor de Riudoms, tenim els següents arguments, entre altres: 1. Gaudí va manifestar la seva condició de riudomenc a diverses persones; 2. Va donar els seus béns a l'església parroquial de Riudoms; 3. Els seus familiars diuen que havia nascut al Mas de la Calderera i que ,en 1852, els Gaudí residien a Riudoms; 4. Que, a Reus, sols tenien taller i la madrina del bateig vivia a Reus i 5. Que el Diccionario de Artistas de Cataluña així ho diu. També va aparèixer un follet de 96 pàgines titulat també La verdad sobre Gaudí. Conjunto de proves que revalidan el hecho histórico del nacimiento de Gaudí en el Mas de la Calderera' de Riudoms, d'autor anònim, si bé amb el suport per una Junta Directiva de Amigos de Gaudí de Riudoms.

Hi ha contradiccions entre el que arquitectes Rubió, Sugranyes i Bergós que van manifestar les dues possibles versions. En La Paraula Cristiana, editada en Barcelona, any II, nombre 19, pàg. 16, de juliol de 1926, llegim: «N'Antoni Gaudí i Cornet, de cognoms catalaníssims, tenia en traspassar 72 anys. Fill del Camp de Tarragona, de Reus, passà llargues temporades a un poblet proper, anomenat Riudoms, d'on pervenien sos pares, des del que s'albira la Mediterrània...».

A la pàgina 39 del llibre esmentat, hi ha un croquis de la plaça de Prim, amb autògraf de Francisco Bonet Gaudí, parent de l'arquitecte, en el qual s'assenyala la casa natal de Gaudí, al carrer Sant Joan, núm. 4: Hi ha una foto (pàgina 89) en la que tenim a Guix Sugranyes, el professor Mr. George R. Collins, de la Universitat de Colúmbia (New Yotk City) i Casanellas.

Altres dades a considerar: 1. Gaudí, el 23 de gener de 1925, un any abans del seu òbit, va enviar al Cardenal Arzobispo de Tarragona, doctor en Francisco Vidal i Barraquer el següent escrit: «Eminentísimo Sentor. Antoni Gaudí Cornet, Arquitecte, natural de Reus, veí de Barcelona, a V. E. Amb tota veneració exposa: Que...»; 2. Hem de saber que el Registre Civil es va començar a fer a partir de l'any 1870 i la partida de naixement es va cremar durant la Guerra Civil; 3. El premi d'un milió de pessetes per qui demostrés seriosament i documentalment que era fill de Riudoms, no va tenir guanyador. Encara s'espera i 4. Partida baptismal, 26 de juny de 1852; «... per Josep Casas, Pvre. i Vicari de dita Església fou solemnement batejat Anton, Placito, Guillem, nat ahir a dos quarts de deu matí.»

En resum, ja he publicat altres escrits en els quals sempre he manifestat que Gaudí és de Reus, vull acabar amb les paraules alliçonadores i oportunes gaudinistes següents: «L'amor a la veritat ha d'estar per sobre tot altre amor». Per tant, reivindico una vegada més que de la mateixa manera que el general Joan Prim Prats i el pintor Marià Fortuny, entre altres fills il·lustres reusencs, l'arquitecte més global del món com és Antoni Gaudí, és de Reus.