Les llengües, la C+B+G, un pas endavant

El diccionari de la llengua catalana, editat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), té moltes definicions per la paraula llengua. Però jo vull parlar respecte al fet, ja era hora!, del que ha passat al Congrés dels Diputats. La llengua materna és l'adquirida d'una manera natural al llarg de la infància i la vehicular és la que utilitzem entre parlants de llengües maternes diferents.

Els que tenim l'edat que tenim i hem parlat a casa el català des de perits, ens vam trobar que a l'escola no es van ensenyar mai el català, ni per parlar ni per escriure. Conseqüència d'això es podia donar el cas, que entre companys de classe parlessis el català i si li volies escriure quelcom, sia una felicitació o un missatge, no ho podies fer. Per què? Tan senzill perquè ningú, ni a la família, ni a l'escola, ens van ensenyar.

He estat professor de secundària gairebé trenta anys, dels anys 80 fins als inicis d'aquest segle. Els companys del claustre i professors de català, em deien llavors que el català estava en perill. Jo els hi deia, que com era possible aquest fet? Amb la democràcia vam començar a tenir més llibertat per parlar català arreu; a més els mitjans de comunicació, la premsa escrita i la digital, la ràdio i sobretot TV3, que amb altres realitats lingüístiques han afavorit la llengua catalana. Però la realitat és que actualment les dades indiquen que, a Catalunya, l'idioma que està en perill és el català, no pas el castellà, per molt que la dreta i la ultradreta diguin el contrari.

El 18 de setembre el Congrés fa història permetent, amb èxit, la primera legislatura plurilingüe. Els socialistes, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNV i BNG utilitzaran les llengües cooficials sense que des de la presidència ningú els cridés a l'orde. El dijous passat el Congrés de diputats va aprovar una reforma del reglament de la Cambra Baixa, que junt amb el castellà blinda l'ús del català, l'euskera i el gallec en tota la seva activitat parlamentària, per primera vegada després dels més de quaranta anys de democràcia. S'ha aconseguit ara perquè el president Sánchez avança amb el plurilingüisme en la formació d'una majoria i aquestes llengües cooficials van rebre 180 sís, quatre més que la majoria absoluta. Hem de tenir clar que no es violenten els drets d'alguns, s'estan reconeixent els drets de tots.

A la vegada, el dimarts 19, la negociació per a l'oficialitat del català en la Unió Europea comença a caminar a Brussel·les, sense grans residències i un ambient menys hostil del que es podia esperar d'acord els antecedents existents. Albares, el ministre d'Exteriors, planteja «prioritzar» el desplegament d'aquesta llengua davant a l'euskera i al gallec. El català sense cap vet europeu, malgrat que Itàlia i Polònia fóssim molt cauts i les discussions sobre les implicacions jurídiques i administratives prosseguiran a escala tècnica i diplomàtica. En resum, el català progressa a la UE i a Espanya, malgrat tot.

Paral·lelament al que va passar a Madrid i a Brussel·les, com es viu la llengua pròpia als parlaments de Catalunya, Euskadi i Galícia? Hi ha hagut canvis deguts als canvis sociolingüístics de cada territori i del debat polític. El català perd força i el castellà ha guanyat presència en la cambra catalana. A Catalunya, des de 1980, al Parlament la utilització del català ha baixat. La irrupció de Ciutadans en el 2006, amb la bandera política d'oposar-se a la política lingüística de la Generalitat i actualment , amb l'entrada de Vox, el 30% parlen castellà, sumant diputats del PSC, En Comú Podem, el PP i Ciutadans. Al parlament basc, 55 dels 75 diputats parlen les dues llengües, sols deu utilitzen la traducció; la traducció euskera-castellà també s'usa al Parlament de Navarra. A Galícia, les iniciatives dels grups polítics sempre són en gallec i el Butlletí Oficial del Parlament publica en castellà i en gallec.

Hi ha qui ha escrit que el català és «la nostra llengua nacional. L'idioma en què pensem, parim, estimem i somien. És la llengua que ens defineix. És el nervi i l'ànima de la nació». Carme Junyent, presidenta de l'IEC, manifestava que «quan es perd una llengua, es perd una visió del món». Vull acabar amb el meu més que sincer reconeixement els dibuixants, Chico Triste, Napi, Faro, Hugo Prades, entre altres. Sempre s'ha dit que una imatge val més que mil paraules, la vinyeta del dijous de J. L. Martín a La Vanguardia , veiem a l'esquerra un malalt i la dreta un metge (M) i la seva infermera (I), i es produeix aquest diàleg:, sota el títol I mentre ant, en els serveis mèdics del Congrés dels Diputats... M: Presenta el quadre típic: Angoixa, palpitacions, sensació d'ofegament, tremolors i por a morir. I: Tot això per sentir parlar en català? Ara sí, les llengües han fet un pas endavant.