Morató Aragonès, pintor universal

Darrerament tant al Centre de Lectura i a la Galeria d'Art Anquin's de Reus, podem contemplar l'exposició que sobre el pintor Morató Aragonès (Reus, 1923-Barcelona 2006) L'any 1927, mort al seu pare, veterinari municipal de Reus, la família, el 1928, es trasllada a viure a Cornudella de Montsant. Després de l'escola pública de la vila, el 1935 va a La Salle de Reus. Els primers contactes amb el món artístic va ser de la mà d'Ignasi Mallol i Ivo Pascual. El 1941 es trasllada a Barcelona i ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i aconsegueix la Medalla de Plata de Josep Masriera. Amb dinou anys, exposa al Centre de Lectura i el 1944 guanya la Medalla Tapiró en la primera convocatòria de la Diputació. Després d'una trajectòria amb premis, exposicions, viatges a Itàlia (1955), a Ginebra (1963), Normandia (1970), Segòvia (1975), Holanda i París (1981), havent fet abans una estada el 1959 a la ciutat esmentada al final.

De les dues exposicions no hi ha catàlegs. A la del carrer Major, tenim el que han titulat Percepcions literàries. Intuïcions visuals, amb quatre documents: 1, Ciutat i espai. Siurana. Itàlia, París i Tetuan; 2. Mirar un quadre; 3. Inspiracions M. A. i 4. Ens informa que al Centre de Lectura es van fer nou exposicions i tenim un plafó mural espectacular de grans dimensions, de la col·lecció Martret-Viadé, de l'any 1966, amb una doble aproximació possible del pintor: la panoràmica amb indrets i l'anècdota, i la macro, que ens descobreix el treball d'un pintor que enriquia els seus quadres amb un acurat treball de constructor i orfebre de la matèria i el traç.

Si tenim un magnífic llibre escrit per M. Elena Morató Pàmies i Anna del Valle Martí, editat per l'Associació Ciutat, Arxiu Morató Aragonès, disseny d'adezeta.cat i Elisabeth Torr, que també ha maquetat i la impressió magnífica, com sempre, de Rabassa, arts gràfiques. Maria Elena Morató, filla del pintor reusenc i motor de l'Arxiu existent a Cornudella de Montsant exclusiu de l'obra maratoniana, acompanyada de les crítiques d'art Assumpta Rosés i Raquel Medina van presentar dijous passat el llibre esmentat a la catedral cultural reusenca, com és el Centre de Lectura.

Després de les presentacions obligades dels mecenes de l'edició del llibre el llibre està estructurat amb dos capítols i els seus apartats corresponents: I. El pintor o la seva obra: 1. Una família de Reus, un despertar a Cornudella; 2. Descobrint la pintura entre muntanyes amb Ignasi Mallol; 3. La Barcelona dels anys 40 belles arts i el mestratge de Puig i Perucho; 4 L'estela de Fortuny i Tapiró, nova lectura magrebina;. 5. Rots els camins porten a París; 6. Recorrent geografies, França i Espanya i 7. 50 anys de pintura, mirada enrere i noves perspectives. II. Morató Aragonès i la figura; 1. El camí de la intuïció.; 2. La influència impressionista: 3. Els nus i els retrats per l'encàrrec; 4. Interiors i expressionisme; 5. L'explosió matèrica i cromàtica; 6. La geometrització; de la forma; 7. El lirisme (o l'erotisme) del record; 8. Les petites figures es giren d'esquena; 9. Entre somiadores i pensatives.; 10. La consolidació d'un tema; 11. Mirant enrere per anar endavant; 12. L'evolució pausada i constant; 13. El blau grisós del Montsant i la fascinació pels cabells rogencs i 14. El vincle indissoluble entre la vida i l'obra d'un artista;

D'una manera expressa he volgut relacionar en detall tots aquests epígrafs tant per posar en valor la recerca i l'estima pel treball exhaustiu de la Maria Elena vers la personalitat del pintor, per un costat, i a la vegada ens permet recordar la transició de els corrents existents pràcticament tot el segle XX i els inicis del XXI. El dijous es va posar en evidència la mancança existent de bibliografia dels pintors, força importants, del Camp de Tarragona i que tenien en la Serra del Montsant i pobles del Priorat com una font d'inspiració pel seu cromatisme i també per a quan la pluja feia acta de presència. Des d'aquí faig una crida a les institucions, a les empreses i als filantròpics que hi ha molt per treballar d'aquests artistes del nostre territori, massa oblidats. Arribarà un moment, compte!, que ja no tindrem la memòria oral dels seus familiars i dels seus coetanis.

M. Elena, gràcies per tot el que fas en memòria del teu pare, i tal com es va posar de manifest al dijous 28 del nou, els que vam tenir l'oportunitat de parlar amb ell personalment, sia meravellant-nos a les exposicions reusenques o estant al seu domicili-taller a Barcelona-Horta, la seva bonhomia, gentleman, savoir faire. Ara només ens queda contemplar a les nostres estances els quadres que tenim com a llegat de la seva petjada com a artista universal.