Al senyor Rovira, des del respecte

Vull contestar, des de la consideració personal i política, a les afirmacions que fa el senyor Jordi Rovira, portaveu de les joventuts d'ERC, que va tenir l'amabilitat de replicar –punt per punt– un humil article meu en què, bàsicament, afirmava una cosa que reitero: que el senyor Ricomà és l'únic alcalde en la recent història democràtica de Tarragona que ho ha estat sense haver guanyat cap elecció (va perdre les tres a les que es va presentar com a alcaldable). No és una opinió subjectiva, senyor Rovira, és una realitat constatable: els alcaldes Recasens, Nadal i Ballesteros (i ara l'alcalde Viñuales) han estat alcaldes que han guanyat eleccions i els tres primers han completat cicles llargs de Govern gràcies al lideratge sòlid que van saber demostrar. El senyor Ricomà no. I no és així perquè ho digui jo, és així perquè així ho han certificat els ciutadans i ciutadanes de Tarragona a les urnes, que és l'únic termòmetre vàlid en una democràcia. No entenc que és el que el sulfura tant, sincerament...

A continuació el portaveu de les joventuts d'ERC té la deferència d'intentar explicar-me com funciona una democràcia representativa. Moltíssimes gràcies sinceres per les seves explicacions, però jo en cap moment havia posat en dubte que qui reuneix una majoria té el dret democràtic inalienable a poder formar Govern... el que sí que he posat –i poso- en dubte són els pactes de Govern que, en lloc de tenir com a raó de ser un programa de Govern coherent i en positiu, el que tenen com a element medul·lar, com era el cas, fos «fer fora Ballesteros», com deien els seus mateixos socis de Govern. Potser ho deien, certament, perquè a diferència del senyor Ricomà, l'alcalde Ballesteros venia de guanyar quatre eleccions municipals consecutives i o se'l carregaven així o tornava a ser alcalde.

L'hi poso un exemple perquè ho entengui millor. En el mateix debat de les eleccions municipals el senyor Ricomà va defensar el sector turístic, les inversions en turisme i la possible arribada de creuers a la ciutat fet que va provocar una resposta airada de la representant de la CUP, membre i regidora del seu propi Govern, que va laminar les tres possibilitats. Clar, conformar un Govern que vulgui defensar el turisme tenint a dins a grups que a Barcelona van arribar a punxar les rodes d'un bus turístic i intentar que això sigui mínimament coherent o que faci res de profit és metafísicament impossible. Per això ERC va perdre les eleccions i la CUP no va arribar ni al mínim de vots necessari per obtenir ni que fos un sol regidor.

A continuació el senyor Rovira m'alliçona sobre el projecte de l'alberg juvenil. Si repassa el meu article veurà que no parlo d'aquest alberg per a res. El que sí que dic, i torno a repetir, és que un pot estar o no d'acord amb aquest projecte o qualsevol altre, això és en essència el debat democràtic, però mai ha d'insultar o titllar de «feixistes» als veïns tan sols perquè no estiguin d'acord amb tu. I menys encara un regidor o regidora que ha de servir al conjunt de la ciutadania i donar exemple amb el seu comportament democràtic, cívic i respectuós a les veus alienes. Així almenys ho entenem i fem els socialistes.

Finalment, afirma el portaveu de les joventuts d'ERC que m'haig de disculpar per haver dit que durant la darrera campanya electoral Esquerra Republicana va acusar el PSC de Tarragona de ser d'extrema dreta i corrupte... Doncs s'haurà de disculpar vostè senyor Rovira. Jo només ho hauria de fer si tingués poders telemàtics i hagués penetrat a la ment del senyor Aragonès i de la senyora Vilalta per haver-los obligat a dir en l'acte central de campanya d'ERC –per posar només un exemple– que el PSC «a Tarragona té l'extrema dreta dins» (Marta Vilalta dixit, portaveu nacional d'ERC) i que «hem passat del gris de la corrupció, amb el PSC, a l'esperança amb Pau Ricomà» (Pere Aragonès, actual president de la Generalitat), entre d'altres perles similars. I això està gravat, escrit i publicat, senyor meu, ho pot trobar tranquil·lament als mitjans de comunicació o a Internet. De què m'haig de disculpar doncs?

Per cert, vostè mateix senyor Rovira s'atreveix a «posar damunt la taula les pràctiques clientelars emprades pels socialistes, les quals tothom coneix.»

Ara em permetrà que parli molt seriosament i que apel·li a les seves conviccions democràtiques. Difamar és molt senzill, però llançar la pedra i amagar la mà és una actitud de covards. Com sap tothom, l'alcalde Ballesteros va ser alcalde de la ciutat durant dotze anys i des de fa quatre anys ja no ho és. Doncs bé, després de gestionar 12 pressupostos municipals consecutius i desenes de milions d'euros el nombre total de casos de corrupció demostrats o condemnats per la justícia és, exactament, zero. Aquesta és la realitat. Si vostè, o qui sigui, «coneix» una pràctica corrupta, la que sigui, la seva obligació democràtica és denunciar-ho a la justícia. L'encoratjo a fer-ho. Però en cas contrari, si tot es redueix a posar en marxa el ventilador del fang per intentar laminar reputacions personals, l'animo que exerceixi amb els altres el respecte que demanen per a vostès mateixos.

I ja aprofito, el dia en què es va publicar el meu article vaig rebre per xarxes diversos insults, burles, desqualificacions personals i amenaces (sempre per part de perfils anònims, òbviament). Tornem al mateix. Els temps d'aquells que confonien la política amb un fangar han acabat. La ciutadania, fins i tot aquella que va arribar a coquetejar amb aquesta dinàmica, se n'ha cansat. Per això el PSC de Rubèn Viñuales va guanyar les eleccions a Tarragona, per això el PSC ha guanyat les eleccions generals a Catalunya, i per això el PSC de Salvador Illa guanyarà les eleccions vinents al Parlament i serà, aquest cop sí, el nou president de la Generalitat.