Tribuna
L'hora de Tarragona
Exalcalde de Tarragona
L'any 2019 va haver-hi eleccions municipals que a Tarragona va guanyar la candidatura socialista que tenia l'honor de liderar (i un cop més vull donar les gràcies de tot cor als meus conciutadans i conciutadanes que em van permetre guanyar quatre eleccions municipals consecutives). Tot i això finalment es va formar un Govern municipal a diverses bandes per part de diferents partits amb l'única condició, expressada per ells mateixos, que consistia a «fer fora Ballesteros» com fos. Doncs bé, poc després sent jo encara regidor de la ciutat el grup municipal del PSC –en aquells moments a l'oposició– va votar a favor d'una pujada de l'impost de la plusvàlua del 38% proposada per l'equip de Govern de l'aleshores alcalde Pau Ricomà.
En aquell moment ni em va passar pel cap actuar guiat pels sentiments que em produïa una majoria de Govern, formada a la contra, de la qual no tenia gaires esperances que aportés res d'il·lusionant per la ciutat. Tot i els epítets gruixuts que arribaven a dedicar-me alguns dels membres d'aquell Govern vaig entendre que la meva primera responsabilitat era defensar els interessos generals de Tarragona i, en aquell context, això implicava apujar l'impost de la plusvàlua. En conseqüència vàrem votar a favor tot i estar a l'oposició i, com diria algú, si em tornés a trobar en la mateixa situació ho tornaria a fer.
Una de les coses que vaig aprendre de l'alcalde Recasens va ser saber distingir la política amb p minúscula de la política amb P majúscula. La que s'escriu en minúscules sosté que si estàs a l'oposició, l'únic propòsit que has de tenir és desgastar i votar en contra de tot el que proposi l'equip de Govern. Rebutjar-ho tot, vaja. En canvi, la política amb P majúscula significa ser un partit de Govern que defensa els interessos generals. I es pot ser un partit de Govern estant en el Govern i es pot ser un partit de Govern estan a l'oposició. No ho oblidem mai.
Per exemple, actualment s'estan aplicant uns pressupostos de la Generalitat que van ser aprovats, no gràcies als partits que van votar la investidura del president Aragonès que van votar en contra, sinó al cap de l'oposició a aquest Govern, Salvador Illa. Aquest, havent guanyat les eleccions per després ser desbancat per un nou «pacte a la contra», podria haver rebutjat els comptes i hauria fet caure el Govern. Podria haver-ho fet sí, però això hauria suposat que Catalunya hagués perdut 3.089 milions d'euros en inversions addicionals que ara no s'estarien executant. És a dir, que algunes ajudes, prestacions o inversions que beneficien als que esteu llegint aquestes línies no us haguessin arribat per falta de pressupost. Aquesta era la tessitura i Salvador Illa, estic segur, ho va tenir molt clar: negociar per arribar a un acord que beneficiés al conjunt de la ciutadania. La política en positiu. La política amb P majúscula.
Bé, ara a Tarragona ens trobem davant d'una situació similar. L'alcalde Rubén Viñuales, val a dir que amb un gran coratge polític i demostrant una gran capacitat de lideratge, ha exposat la difícil situació econòmica en què es troba l'ajuntament i ha proposat una bateria de mesures entre les quals un augment de les taxes i impostos municipals. Està clar que a ningú li agrada haver de plantejar augments impositius, però també està clar que l'augment de la inflació, dels preus energètics, etc. ha agreujat la situació econòmica de l'ajuntament que ha de fer front a les necessitats dels ciutadans, com a administració més propera a la població.
I aquí és on tothom s'ha de retratar. Torna a ser l'hora de la política amb P majúscula. Rebutjar la proposta tan sols per intentar erosionar l'alcalde o desgastar políticament el seu Govern seria d'una irresponsabilitat inaudita. Tarragona tan sols ha avançat des del diàleg, el consens i la voluntat d'arribar a acords i punts de trobada. Crec conèixer prou a l'alcalde Viñuales per a saber que si aquesta és la voluntat de tothom Tarragona avançarà, i molt, durant aquests quatre anys vinents. L'ajuntament ha de poder continuar oferint els serveis essencials que beneficien als tarragonins i les tarragonines i els 27 regidors i regidores han de ser corresponsables d'aquesta decisió.
No ens podem quedar enrere respecte a d'altres ajuntaments i municipis que plantegen, fins i tot, pressupostos expansius i quedar atrapats en la teranyina d'una visió política de curta volada que avantposi els interessos de partits per damunt dels del conjunt de la ciutadania. I aquí no hi ha lloc ni per les rancúnies, ni pels recels, al contrari ara cal acumular forces per després agafar nova embranzida i fer dues passes endavant.
Mireu, durant els 12 anys en què vaig tenir l'honor de ser el vostre alcalde vaig poder copsar de primera mà com els tarragonins i tarragonines ens creixem davant l'adversitat (recordeu, per posar només un exemple, tots aquells «experts» que asseguraven que «els Jocs no es faran mai», oi?). Ara és l'hora de tornar-ho a demostrar des del sentit de la responsabilitat, no per ajudar a l'alcalde Viñuales ni per fer-li cap favor personal sinó perquè tots i totes sabem que estarem ajudant als nostres veïns i veïnes. Ara és l'hora de Tarragona. De la Tarragona autèntica que mai deixarà cap dels seus fills en la dissort, abandonat a la cuneta, sense tenir l'escalf del seu ajuntament.