Informació sota mínims

És un fet evident que la garantia de llibertat passa per la pròpia independència econòmica, com un punt emblemàtic a l'hora de buscar raonaments respecte a l'exercici dels nostres drets en un marc cada cop més controlat i on es fa difícil diferenciar entre els interessos de la política i els de caire financer. O els que es troben lligats a una globalització, cada cop més evident, per molt que les opinions publicades parlin d'altres obres irreals i properes al desig, però fora del context pràctic.

Tampoc oblidem els interessos creuats, a nivell global, on, vulguem o no, ens quedem posicionats, no en funció del nostre desig personal, sinó per un «pragmatisme tàcit» que fa que l'opinió es vegi dominada per una capacitat de control induït fora de la raó i al que tots ens veiem condicionats.

No sé si estem en una «tempesta», on els únics que guanyen són els que realment tenen el control dels mercats financers i tot el que penja d'aquests a l'hora de decidir guerres, enfrontaments, discussions globals... en una manera de fer, on el que es pot decidir, sectorialment, està subjecte a la capacitat de decidir d'uns pocs.

És evident que el que parlo és més proper a la «macropolítica i la macroeconomia» que al nostre dia a dia, però no oblidem que, formalment, serem nosaltres els receptors de decisions, fora d'anàlisis, en absolut interès pels particulars de qui les prenen.

Cada cop es fa més difícil comprendre determinats «conflictes» regionals i la seva pervivència, sense conèixer les raons que els fan possible i instauren la seva permanència en el temps. L'exemple d'Ucraïna és una evidència on la raó ha deixat pas als interessos, oblidant els perjudicats, que s'han convertit en pures «fitxes» d'escacs en un tauler imaginari. També el conflicte a l'Orient Mitjà és un altre afer difícil de comprendre, amb arguments per a «tots els gustos», però que finalment no deixen content ningú, quedant tot justificat pels grans arguments sense baixar als raonaments que serien desitjables.

És cert que es fa difícil de comprendre el que succeeix i qui són els que «mouen les fitxes», però la barbàrie constitueix un fet que en el temps anem assumint i fent-ho normal. Avui, poc ens recordem del tema Ucraïna, que s'ha vist substituït pel problema d'Israel i Palestina, quedant, sempre que convingui, altres enfrontaments en el territori global obert, amb milers de morts que s'escapen de la nostra quotidianitat perquè, o no són notícia o bé, ara, no convé que es parli d'aquests.

És indubtable que formem part d'un món convuls, on els «matisos» són la justificació del que «es fa i es desfà». Però, malgrat els canals d'informació, millors que mai, continuem sense ser conscients del que succeeix i les raons dels problemes oberts.

Crec que l'absència del sentit comú, que podem veure com propera pel que constitueix una part d'informació que rebem, és un primer pas per ser conscients que, malgrat tot, estem instal·lats en la «desinformació», moltes vegades interessada per tercers, però també pel propi «passotisme» d'una ciutadania que va deixant de creure en compromisos, discursos i paraules dels seus líders, com a pas previ a un «dictat de l'apolítica», com un fet desitjable per alguns, que han fixat en la manipulació una estratègia d'abast de poder fora de tota lògica.

Quelcom podria pensar que l'existència de múltiples canals d'informació seria garantia d'independència, que internet era el primer pas per conquerir una «arribada de noves objectives» per a la ciutadania. Malauradament, la confiança per democratitzar aquest món també ha quedat en un anhel, on el que ens arriba queda trufat per la pròpia manipulació interessada massa vegades.