Parlaré del que sigui, però que sigui del Camp de Tarragona

Bon dia! De què parlaré en aquesta columna acabada d'estrenar? I començo amb una pregunta perquè, com a periodista, tinc més preguntes que no respostes. Doncs parlaré d'una de les meves obsessions, del Camp de Tarragona com a segona àrea metropolitana de Catalunya. De com articular-la i donar-li més pes o el pes que li correspon. D'entendre'ns d'una vegada per totes i deixar-nos de queixar que Barcelona no ens estima, ai! De Tarragona i Reus... D'economia i de política, d'indústria, de periodisme.

I parlaré del Camp de Tarragona com a tal, és a dir com a camp: de l'agricultura. Del vi i l'oli. I de la cultura. Del talent, latent i patent, que hi ha i què hem de fer per exportar-lo millor. I parlaré també de les “vores” del Camp, de les comarques i terres que abracen per fora el territori tal i com canònicament es va definir a l'Edat Mitjana: del riu Gaià a les Muntanyes Carboneres, que ara en diem de Prades. Així doncs parlaré dels “meus” territoris: el Baix Gaià i les Muntanyes de Prades. I de la ciutat on vaig néixer i fer el Batxillerat, cosa que segons l'escriptor Max Aub marca d'on ets: Tarragona. I amb Tarragona parlaré, és clar, de Tàrraco, d'història, de patrimoni i d'una altra obsessió meva: l'Edat Mitjana. I de l'Antiga: no debades he batejat aquesta secció Golfus de Tàrraco, en honor a la ciutat romana – i al teatre! – i al llegat que ens ha deixat en forma de festa i sàtira. Vaja, que parlaré de tot, sempre que sigui del, i en pro del, Camp de Tarragona.