El mar se'ns menja la platja

El títol de la secció està basat en la metàfora del passeig i de la frontera alhora, el camí de ronda des del que observen el mar al mateix temps que n'experimentem la separació, un espai per a l'observació i també un intent de cartografiar els límits de les coses per contribuir a interpretar la realitat. El camí de ronda és també un lloc on la terra va a trobar el mar i, en aquest sentit, expressió d'aquesta identitat amfíbia del territori, on conviuen la solidesa rocosa i la fluïdesa marina.

Quan vaig pensar el títol, no pensava que estrenaria la secció amb un nou episodi de desaparició d'una part important de les nostres platges, tot i que aquest fenomen comença a sovintejar. Em trobo doncs al camí de ronda, contemplant com el mar se'ns menja la platja. Des d'aquest punt d'observació, es poden percebre les amenaces i els reptes que tenim per davant en aquests temps convulsos, particularment, en relació amb l'emergència climàtica i l'esgotament del nostre model energètic.

El mar que se'ns menja la platja ens interroga sobre què hem de fer davant d'aquesta realitat canviant. Hem de tornar a abocar tones de sorra a les platges arrabassades per les aigües una vegada i una altra, mantenint així la nostra aposta pel turisme, o bé hem de deixar de fer-ho per començar a pensar el nostre territori de manera diferent, tant des del punt de vista de la seva ordenació física com del model socioeconòmic que s'hi desenvolupa? D'això n'anirem parlant en aquesta passejada que avui comença.