Hitler a dojo

Fa uns dies, Mixeta em deia que «a França, un còmic d'aquells que en segles passats no els deixaven actuar a menys de cinc quilòmetres de les ciutats, però que ara la televisió te'ls porta a dins a casa, va ser cridat a l'ordre per la direcció del seu canal televisiu per haver anomenat Netanyahu un «Hitler sense prepuci». Es va formar un enrenou de ca l'ample. Però el problema no és aquest. El més interessant d'aquesta història és, en definitiva, la ignorància i la mandra reflectides en la referència obsessiva a Hitler. Netanyahu és dolent? El dolent més gran és Hitler, així que comparo Netanyahu amb Hitler. Com si no hi hagués una altra manera de condemnar la política intolerable d'Israel a Gaza i Cisjordània! Com si el nostre cervell atrofiat ja no tingués una altra manera de pensar que aquesta 'reductio ad hitlerum', la qual ens permetrà sentir-nos convenientment al costat correcte de la Història.

Però el més curiós és que els qui s'han ofès per la comparació de l'humorista són els primers a fer-la. Entre 1991 i 2003, l'opinió pública va ser manipulada a través de la propaganda nord-americana que presentava a Saddam Hussein com el nou Hitler. Ara és Putin qui, sota la ploma dels representants europeus del neoconservadorisme nord-americà, és un nazi per galvanitzar les multituds. És realment necessari comparar-lo amb Hitler per dir com de dictatorial és Putin? Necessitem aquesta comparació recurrent?

Sobta observar fins a quin punt les referències al nazisme saturen la cultura pop nord-americana, aquesta arma de destrucció de tota la cultura històrica i de tota retrospectiva temporal. L'univers mental de la joventut globalitzada es redueix a una gigantomàquia en què el Bé s'enfronta al Mal. Amèrica, encarnació de la llibertat, venç als malvats nazis, encara que signifiqui esborrar del quadre qualsevol aparença de complexitat, com ara que per obtenir la victòria s'hagués aliat amb Stalin. Tota persona ha de convèncer-se que està en el bàndol correcte, que defensa una causa justa. A més, la força de Hamàs és jugar amb l'aspiració de justícia d'aquells que estan indignats amb raó per la mort dels nens palestins. Recordem que l'octubre de 2022 Ursula von der Leyen va declarar: 'Els atacs contra la infraestructura civil, en particular l'electricitat, són crims de guerra. Privar homes, dones i nens d'aigua, electricitat i calefacció a mesura que s'acosta l'hivern són actes de pur terror.' Ah, ho sento, estava parlant de l'horrible Putin... La 'reductio ad hitlerum' generalitzada és només una de les dimensions de la destrucció de tota racionalitat en benefici de l'encefalograma pla. Però té l'avantatge de ser còmode per a qui el practica. No només justifica l'odi, sinó que afalaga l'ego. Ara hi ha una caterva de polítics i comunicadors que resumeixen el món com una lluita entre «democràcies» i «autocràcies», on cadascú reprodueix obsessivament la Segona Guerra Mundial. Pintar el món en blanc i negre i sorprendre's que ho facin els altres! Mentrestant, els éssers humans estan morint. I el món va cap al caos».