Febre de l'oli

Els molins d'oli camptarragonins han viscut veritables esclats de joia en una campanya triomfal que ja s'acaba. S'han alineat els astres. El preu del quilo d'olives s'ha duplicat d'un any a l'altre, dels seixanta cèntims de la collita passada fins a més d'un euro que es preveu que es pagarà en la present. A més, ha tocat l'any bo: els olivers han arribat a novembre carregats de fruit com feia temps que no es veia. Si hi afegim aquesta excentricitat nostra —sobretot als terrossos alimentats per l'aqüífer del Baix Camp— de regar els olivers, he pogut veure pagesos amb el símbol del dòlar imprès a les ninetes.

Els petits productors amateurs, de vegades amb cinquanta arbres per al consum familiar, s'han rebel·lat contra les cooperatives i han decidit acudir en massa als molins privats. I, naturalment, com en la campanya de la garrofa de fa dos anys, s'han multiplicat els furts i les ràtzies d'olives per tot el terme. Les policies locals i els agents rurals han tornat a fallar, com sempre. Ells diuen que no arriben a tot arreu, però tots sabem que el que més els agrada és sortir a patrullar a quarts de deu del matí i parar a esmorzar un parell d'hores.

I enmig d'aquesta alegria arbequina, al programa de cuines de TV3, la nostra, continuen fent cada dia product placements d'oli andalús, varietat picual, pagats per una coneguda cadena de supermercats valenciana que ja hauria d'estar investigada per la CNMV. N'hi ha per tira'ls l'oli damunt i fotre-hi foc.