'Buit per ple'

Una forma catalana de distribuir els costos de construcció, a fi i efecte de compensar diferències en l'estructura d'una obra, es diu 'buit per ple'. Es factura tota la paret com si fos uniforme i compacta, mentre que hi ha diversos espais buits com finestres, portes o arcades de constitució diferent i responsabilitat d'altres professionals com manyàs o fusters que facturarien a banda.

En la construcció, i en la construcció de les negociacions polítiques, sovint es consoliden acords donat per bons com espais que, si bé representen tancaments, per necessitats funcionals com accés, lluminositat, consistència o, simplement, estètica, restaran buits.

Això pot o no fer variar la consistència de l'obra, però sí que és cert que aporta funcionalitats que enriqueixen la construcció.

Hi ha, però, finestres i portes de grandària diversa. Algunes no donen prou llum, ans al contrari, generen ombres que distorsionen la percepció de la realitat. Altres poden restar obertes o tancades. Hi ha portes que deixen passar uns però no altres per les seves dimensions o formes.

Hi poden haver arcades que configuren àmbits diversos, que integren l'estructura en espais o conjunts que des de fora de la construcció també la condicionen. En els acords, els espais de fora poden ser les organitzacions o les estructures socials supranacionals.

Si hem d'acceptar aquestes premisses i, pel que fa als acords polítics entre Catalunya i l'estat, haurem d'adaptar-nos a funcionalitats que és possible que no figurin en els texts, però que seran necessàries per adaptar-se a entorns supranacionals com la Unió Europea.

La capacitat d'adaptació als acords serà proporcional al grau de lleugeresa i credibilitat que es presti a l'aplicació dels acords. Els que hagin signat per la pressió d'una actualitat ocasional ho tindran més difícil que els ho entenguin com a instruments funcionals per a objectius concrets. Més o menys dependrà de la seriositat en què s'ho prenguin uns i altres. El grau de confiança en l'estat és, lamentablement, baix.

Des d'aquí, si tenim clars els objectius que són la construcció nacional sobirana independent, haurem de vigilar que l'adaptació al desenvolupament dels acords no ens separi dels objectius ni ens allargui terminis abocats a l'avorriment.

Altrament, estaríem pagant «buit per ple» de parets que, no només deixin passar la llum i la claredat, sinó que amb prou feina s'aguantin dretes.

I haurem de veure sobre qui descarreguem la responsabilitat.