Cal repescar la «Lliga del bon mot»?

Venia jo de visitar la institució Bigotis de Pica que, a Picamoixons, acull una munió de gats abandonats i busca qui els vulgui adoptar a través de la seva pàgina d'Instagram, quan vaig sentir que Mixeta i les seves companyes estaven discutint animadament si calia revifar la Lliga. Jo que sí, vaig posar cullerada a la seva conversa recordant-los-hi que havien acordat no parlar de política.

«–Què t'empatolles? –va exclamar Mixeta– No estem parlant de la Lliga Regionalista, aquell partit que va comptar amb figures com ara Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Lluís Domenech i Muntaner, sinó d'una altra Lliga».

«–No em direu que esteu parlant de futbol? Perquè em sembla que no cal revifar-la, encara que potser entre tots la mataran amb aquest disbarat econòmic que representa».

«–No, home, no –feu la Boni–. Estem parlant de la «Lliga del bon mot»!»

«–Sí, aquella institució que va fundar mossèn Ricard Aragó el 1908 i que promovia el ben parlar –afegí la Kedi–. D'aquesta Lliga és de la que parlavem».

«–Ah, sí! –vaig recordar– Va desaparèixer en morir el seu fundador l'any 1963. Mn. Aragó, que feu famós el seu pseudònim d'Ivon l'Escop, va intentar combatre la blasfèmia i els mots grollers. Jo era molt jovenet aleshores. Sé que va publicar molts fullets, opuscles, cartells, fulls volants i què sé jo! I per què penseu que caldria revifar-la?»

«Has sentit com parla la gent pel carrer, a la ràdio, a la tele o al Congreso de los Diputados? –digué Mixeta– La conversa de moltes persones té més tacos que un club de billar. I al Congrès i al Senat, que se suposa haurien de ser llocs de ben parlar, encara que es diguessin coses molt grosses, t'eixorden amb paraules mal sonants i insults a dojo... Ai, si en Castelar o en Pi i Margall aixequessin el cap!».

«–Teniu raó –vaig sospirar–, però sembla que la bona educació no es porti. Recordo que, en relació a la ràdio que un gran radiofonista digué en certa ocasió que 'abans, a la ràdio, es parlava d'americana i corbata i ara es fa en mànigues de camisa!'... No sé pas què diria avui, amb l'abús d'ordinarieses que s'hi poden sentir».

«La pobresa del vocabulari és sovint escandalosa, així com el mal ús dels mots. Ja no parlo de les grolleries que han adquirit carta de naturalesa en el parlar quotidià –reflexionà Mixeta– «No és que servidor sigui un nostàlgic –va fer un servidor–. Bé ho sabeu, però en aquest aspecte a las Cortes' abans es parlava millor... Recordeu aquella anècdota que es conta de José María Pemán, un famós escriptor? Una vegada va tenir una enganxada amb altre procurador en Cortes. En acabar la sessió, un altre procurador es va atansar al protagonista de l'enganxada i li digué: «'Te has dado cuenta de que Pemán te ha llamado hijo de p... (avui potser hauria dit fruta, com va intentar dissimular la Sra. Díaz Ayuso)». I l'al·ludit va respondre: 'Por supuesto que sí, però lo ha hecho con tanta elegancia, con tanta finura i con tan bellas palabras que...'».

I així va acabar la cosa.