El 9 de juny, passem a l'ofensiva

La política està més intoxicada que mai per informacions i contrainformacions interessades, burdes manipulacions, fakenews i uns lectors, receptors, consumidors que, generalment, només volem escoltar allò que confirma el que ja hem decidit pensar o directament el que sentim. 

De poc serveix apel·lar a la racionalitat, a l'argumentació i al que és possible en un moment i un context determinat. Ens instal·lem en la comoditat de delegar les decisions, que mai no ens satisfaran del tot, a no ser que n'obtenim un benefici immediat.

Però la política construeix la realitat i transforma -per bé o per mal-, la nostra vida quotidiana, les nostres relacions socials, el nostre entorn i la nostra visió del món. 

Només sent-ne part activa i compromesa podem entendre de manera directa quins són els reptes i quines són les possibles solucions, sempre limitades pels equilibris de forces i la disparitat d'interessos.

Des d'un sindicat, d'una associació empresarial, l'AFA d'una escola, una entitat social o un partit polític fem política i som part activa del canvi i la transformació. Mai no aconseguim tot el que volem i això ensenya a tolerar la frustració i a flexibilitzar les nostres posicions, però no pot ser motiu per a la inacció i el desànim.

Sense voler caure en reduccionismes, és evident que hi ha partits polítics que defensen els interessos d'una classe privilegiada (normalment per herència) i d’altres els d'una classe sense privilegis o amb pocs privilegis. Poques vegades les classes més privilegiades renuncien als seus privilegis en pro del bé comú. Però lamentablement són molts els que sense tenir privilegis afavoreixen els interessos dels poderosos amb l'esperança de recollir-ne les engrunes. 

És un diàleg persistent i amarg, que no s'acostuma a resoldre. Aquells que només esperen rebre les engrunes se senten satisfets de rebre-les i aquells que volen el pa sencer se senten decebuts, enganyats i impotents quan, gairebé sempre, només reben les engrunes. 

Per això cal combatre el desànim i la frustració, cal passar a l'acció i el compromís, amb una pràctica decidida, responsable i adulta. Sabent qui defensa els nostres interessos de classe. Qui defensa els serveis públics, la corresponsabilitat fiscal, la sostenibilitat ambiental. Qui visibilitza les minories i defensa les llibertats individuals i col·lectives, el dret a l'habitatge, a l'educació i la sanitat universals. 

Encara que no sempre ens en sortim, encara que, de vegades, els canvis i transformacions topin amb els nostres interessos particulars, encara que, molt sovint, obtenim només un crostó del pa sencer o, fins i tot, n'hàgim de recollir les engrunes: decebuts, impotents, frustrats...

Val la pena (i l'alegria) lluitar en comú, recollir el testimoni dels qui van abolir l'esclavatge, l'emancipació de les dones, el dret de ser i d'estimar com es vulgui, el dret a un treball digne, l'equilibri amb el medi, la sostenibilitat dels recursos, el dret a decidir dels pobles, la fraternitat i la igualtat d'oportunitats.

El dia 9 de juny tenim una cita amb nosaltres mateixos per a decidir si ens posem a fer feina o ho donem per perdut!