França, el Papa i la Democràcia

Quan vaig arribar a casa, procedent de França, Mixeta i les seves companyes m’assaltaren a preguntes sobre la segona volta de les eleccions legislatives del proppassat 7 de juliol. «Com ho has vist?», fou la primera pregunta, la qual cosa demostra la perspicàcia dels mixos que podeu adoptar a «bigotisdepica@gmail.com» i que us donaran un punt d’estabilitat que no és gens desdenyable en aquests temps convulsos que estem vivint.

«Què voleu que us digui? -va fer un servidor- El fet que les eleccions no hagin determinat un guanyador clar a França, fa realitat el risc de bloqueig institucional, que temien molts francesos. Ja que els tres blocs principals es van enfrontar durant la campanya, és poc probable que es posin d’acord per formar una coalició que obtingui la majoria absoluta, . Sense una majoria absoluta, res no impedeix formalment que es nomeni un primer ministre, almenys temporalment. 

Tot i això, aquest encapçalaria un govern fràgil i minoritari, amb dificultats per governar, gestionar els assumptes actuals i aprovar lleis, destacant que el primer gran problema sorgiria ja aquesta tardor, durant la votació del pressupost. Hi ha qui compara la situació a la de l’any 1958, quan el general De Gaulle va enterrar la IV República, encetant la V, que sembla estar esgotada. De fet, hi ha qui parla de que estem a les portes de la VI República, que comportaria una reforma constitucional per adequar-la a uns temps complicats i salvar la democràcia. De fet, Jean Luc Melenchon, líder de ‘France Insoumisse’, fa deu anys que la reclama».

«Doncs, mira, la situació de la democràcia al món va ser un dels temes als quals el papa Francesc va fer referència durant un acte a la ciutat de Trieste, el mateix 7 de juliol -va observar la Boni-. El pontífex va dir que «és evident que la democràcia no gaudeix de bona salut al món actual», i va afegir que el preocupen els baixos percentatges de votants en moltes eleccions. També va manifestar la seva inquietud per les «temptacions ideològiques i populistes», respecte a les que ha sostingut són «seductores», malgrat que «alguns les comparen amb el flautista d’Hamelín. Són seductores, però et porten a negar-te a tu mateix».

«Sí -va intervenir Kedi, sempre tant reflexiva ella-, el papa va assegurar que «la mateixa paraula ‘democràcia’ no coincideix simplement amb el vot del poble, sinó que exigeix que es creïn les condicions perquè tots puguin expressar-se i participar. La crisi de la democràcia és transversal a les diferents realitats i nacions», va continuar. En aquest sentit, es va referir a la «indiferència» que generen les eleccions a molts llocs, cosa que es manifesta en la baixa participació ciutadana, i la va definir com «el càncer de la democràcia», alhora que va assegurar que la crisi que travessa el sistema democràtic és com ‘un cor ferit’. «Això ens interessa i ens preocupa perquè està en joc el bé de l’home i res del que és humà no ens pot ser estrany».

Francesc -manifestà Boni- va parlar també sobre la marginalitat i va sostenir que cada vegada que una persona és deixada de banda «tot el cos social pateix», per la qual cosa va fer una crida a posar «l’atenció en la gent que queda fora o al marge dels processos. La cultura del descart dibuixa una societat on no hi ha lloc per als pobres, els no nascuts, els fràgils, els malalts, els nens, les dones, els joves».

Sabeu què és el que més em va agradar del seu discurs? -ens va preguntar Mixeta- Doncs, aquestes reflexions: «Vivim la cultura del descart. Aquesta és una malaltia incapaç d’escoltar i donar servei a les persones», digué i va afegir: «Tots s’han de sentir part d’un projecte de comunitat: ningú no s’ha de sentir inútil».