La diversitat no fa por
Benvolgudes i benvolguts, no us heu preguntat mai com deu començar una guerra, com es crea una situació d’injustícia, com es genera un conflicte o, fins i tot, com comença una simple baralla a casa? Penso que estaria bé iniciar el camí d’aquest nou Advent, que avui estrenem, fent-nos personalment aquesta pregunta i reflexionant-hi profundament. Fer-ho, ens ha d’ajudar especialment a fer el camí de preparació de la celebració de Nadal, que és la festa de l’adveniment de qui és la Pau que baixa del Cel i es fa present entre nosaltres.
Es diu que, en la majoria dels casos, el que s’amaga darrere els conflictes és sempre el maleït complex de superioritat o, dit d’una altra manera, una falsa concepció del que és la diversitat i la diferència. Ens hem cansat d’omplir-nos la boca dient que el fet que siguem diferents és un signe de comunió i d’intercanvi, que ens ofereix una possibilitat de millora, que és la font del creixement humà i, fins i tot, que ens és una oportunitat d’enriquiment mutu. Si és realment així, per què els conflictes? Doncs perquè a la fi s’acaba pensant exclusivament en «mi» i les «meves coses» i culpabilitzant sempre el «tu» i «les teves manies», cosa que ens fa entendre que el principal problema de la humanitat és la persona humana i la seva capacitat de conflicte. Les diferències entre pobles, entre persones i sobretot entre idees, són el caldo de cultiu dels conflictes perquè es fan servir per penjar etiquetes a les persones, tenir prejudicis infundats i actuar preventivament a la defensiva, sense deixar ni un espai a la bondat. Quin contrasentit!
Proposem-nos en aquest Advent no etiquetar ningú, ni transmetre cap prejudici, ni formular cap acusació visceral, ni pressuposar que, d’entrada, totes les persones i totes les situacions són potencialment dolentes. I en aquest sentit penso molt amb totes les germanes i germans de comunitat que viuen amb nosaltres, en temps de sínode, tot expressant la voluntat de caminar junts, de dialogar i de fer-hi participar tothom. No hi ha diferències, hi ha diversitats. Tenim l’oportunitat, com a Església, de fer-nos propers a la gent i, trencant esquemes, demostrar que una altra Església és possible.
Per això hem de sumar la diversitat als nostres avantatges, als nostres punts forts. I encara hauríem d’anar més enllà sabent, com sabem ara, després de dos anys de Sínode, com n’és, de difícil, construir una Església en la diversitat que presenti el seu fruit com a fruit precisament de la diversitat de les nostres comunitats. La diversitat no fa por, perquè la diversitat, també a l’Església, enriqueix i ens fa veure quant bé ens pot fer. I com es va veure a la darrera sessió sinodal del passat octubre, amb el discurs del papa Francesc, la diversitat enriqueix, ens ajuda a veure que no podem mirar la vida amb unes ulleres d’un sol color i ens obre el cor a estimar Déu i els altres.
Proposem-nos en aquest Advent aprendre a contemplar Déu en cada persona, més enllà de les diferències; a contemplar Déu en qui és diferent, en la diversitat.