Corregir Jesús?

Benvolgudes i benvolguts, hem començat el temps d’Advent i volem ser millors per a preparar-nos adequadament pel Nadal. Però a voltes ens passa que no canviem: seguim amb els nostres mateixos pensaments, que no són els de Déu, i sense mala intenció ens oposem al missatge de Jesús. És aquella oposició «de bona fe» al projecte del Regne de Déu, com fa Simó Pere quan encara no ha comprès que el camí de Jesús ha de passar per la creu.

Després de la confessió de fe de Pere (Mt 16,13-20; Mc 8,27-30; Lc 9, 18-21), l’Evangeli ens afirma que Jesús es posà a instruir clarament els deixebles dient-los que el Messies seria rebutjat. «Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: “Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes”» (Mc 8,32-33).

Un dels drames de la predicació de Jesucrist fou fer comprendre el significat profund del Regne de Déu sense alimentar les expectatives polítiques jueves. Aquesta és, precisament la temptació que el diable li ofereix al desert (Mt 4, 1-11; Mc 1,12-13; Lc 4,1-13): presentar-se com un Messies polític i poderós. Però el Regne de Déu que anuncia Jesús no és ni polític, ni temporal. D’aquí el paral·lelisme sorprenent del passatge de Marc acabat d’esmentar amb l’episodi de les temptacions: «Fuig d’aquí, Satanàs.» Jesús només ho diu al diable al desert (Mt 4,10) i a Pere. Perquè Pere, en aquest moment, encara «no veu les coses com Déu, sinó com els homes». Per això vol «corregir» Jesús mateix.

De fet, si mirem la història dels cristians i la mateixa actualitat eclesial, ens adonem que, com Pere, moltes vegades hem volgut corregir el Crist, per acomodar-lo al món, per adaptar-lo a les diferents situacions. No són els homes i les seves estadístiques els qui ens han de dir com ha de ser l’Evangeli avui, sinó que és l’Evangeli el qui ens ha de dir avui i sempre com han de ser els homes. És possible que el mal de Pere sigui també el nostre. Sovint tenim la temptació d’adaptar excessivament l’Evangeli al món, de diluir-lo, de fer-lo suau, d’amagar-ne algunes pàgines per a no ferir susceptibilitats, de reduir-lo a un llenguatge políticament correcte, amb la pretensió teòrica de guanyar més adeptes, o perquè no ens diguin que estem desfasats. Però aleshores en comptes d’evangelitzar el món, mundanitzem l’Evangeli.

Ser deixeble no és corregir el Crist o adaptar el seu missatge, sinó seguir-lo tot «portant la creu» (Mc 8,34). Jesús accepta la creu com a fruit de la seva fidelitat radical a la missió rebuda de Déu Pare i no simplement com una pura abnegació antihumana. També el cristià que de veritat vulgui seguir Jesús ha de ser coherent amb l’Evangeli sense corregir el Crist ni diluir ni un bri el seu missatge. Encara que això impliqui el fet d’haver d’anar a contracorrent. Perquè el que és normal als ulls de Jesús no és sempre el més corrent.