Llums d’esperança

Som ja a les portes del Nadal: el Nadal de Jesús, anomenat Messies (cf. Mt 1,16), Senyor nostre (cf. Rm 1,4). Nadal ens omple de llum. Amb ella adornem els nostres carrers, les nostres fires, les nostres cases. Volem que tot esdevingui més bell i resplendent. En un moment de l’any on sembla que la foscor venç terreny, expressem de manera simbòlica que l’ésser humà cerca vida en abundància, claror que no s’apaga mai.

La llum és un regal contingut en la creació: «Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres» (Gn 1,3-4). Si les tenebres haguessin ocupat el lloc de la llum, com podríem gaudir de la bellesa i de l’harmonia de l’obra de Déu? Com podríem lloar-lo per les seves criatures, tal com ens ensenya sant Francesc d’Assís? La llum simbolitza l’actitud d’obertura i de capacitat de transcendència, la mirada contemplativa amb la qual posem Déu en el centre. 

Sortim de nosaltres, de la foscor dels nostres egoismes, per adonar-nos que existeix l’Altre, que existeixen els altres, que hi ha l’univers sencer.

Aquesta consciència acollidora ens porta a respectar, valorar i estimar més enllà de nosaltres mateixos. Per això, el silenci interior, el contacte cordial, el diàleg sincer, esdevenen fanals que ens permeten obrir-nos a la realitat i descobrir-hi les «llavors del Verb», com deia sant Justí: tot allò de ver, bo i bell que hi ha en la humanitat.

Els cristians en tenim un compromís ferm. Està clar que no sempre sabem ser llum, ni personalment ni comunitàriament. A voltes esdevenim portes opaques que obstaculitzen l’entrada de la claror del Ressuscitat. I és aquest l’únic dolor que hem de tenir: «Ai de mi si no anunciés l’evangeli!», afirmava sant Pau (1Co 9,16). Ara bé, malgrat les nostres febleses, Déu continua fiant-se de nosaltres i ens crida a ser resplendor de la seva llum. El missatge no l’hem escrit nosaltres, però l’hem de transmetre amb entusiasme i coherència. 

La constitució Lumen gentium, del concili Vaticà II, ens hi convida: «Crist és la llum dels pobles. Reunit en l’Esperit Sant, aquest sant Concili té, per tant, el viu desig d’anunciar a tota la humanitat l’evangeli, de difondre entre tots els homes la claror de Crist que resplendeix en el rostre de l’Església» (LG 1). Se’ns demana ser una llàntia encesa que «faci llum a tots els qui són a la casa» (Mt 5,15), a la humanitat sencera.

En l’Any Jubilar avui iniciem el dia de Nadal, el papa Francesc ens en dona la clau: «L’esperança no enganya», citació de la Carta als romans (5,5), que esdevé el títol de la Butlla de convocatòria. El sant Pare ens convida a ser pelegrins d’esperança en un món assedegat i desitjós d’ella: «Ara ha arribat el moment d’un nou Jubileu, per a obrir de bat a bat la Porta Santa una vegada més i oferir l’experiència viva de l’amor de Déu, que suscita en el cor l’esperança certa de la salvació en Crist» (Spes non confundit, 6).

Aquest Nadal, doncs, preparem les nostres torxes amb l’oli sant, i fem-les brillar durant tot aquest Any Jubilar irradiant l’amor benefactor, tendre i misericordiós del Pare, esperança que no enganya.

Us desitjo que tingueu un molt bon Nadal!