Pregària per la unitat

Benvolguts i benvolgudes, com cada any, el Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, juntament amb el Consell Mundial de les Esglésies, ha organitzat la setmana de pregària per la unitat dels cristians. Té lloc del 18 al 25 de gener, coincidint aquesta última data amb la conversió de sant Pau. El lema d’enguany són aquelles paraules de Jesús a l’Evangeli, en el context del diàleg amb Marta i Maria, les germanes de Llàtzer. 

Jesús parla de resurrecció i de vida. I li diu a Marta: «Ho creus, això?» (Jn 11,26). El lema, per tant, va sobre la fe, donat que el tema de fons és el 1.700 aniversari del concili de Nicea (a. 325), quan es defineix la fe en la divinitat de nostre Senyor Jesucrist, davant alguns corrents que la negaven.

La celebració del 1.700 aniversari del concili ecumènic de Nicea és, per tant, una oportunitat per a reflexionar sobre la fe comuna de totes les Esglésies i confessions cristianes. El Credo que es va formular en aquest Concili, comú a tots, és el que ens uneix a tots els cristians. La setmana de pregària per la unitat pretén, per tant, esdevenir un estímul per a aprofitar l’herència comuna i, a partir d’una mateixa fe, cercar en la pregària i a la llum de l’Esperit Sant, els camins més idonis per a una més gran unitat.

Hem de recordar també que aquest Concili, convocat per l’emperador Constantí i presidit pel bisbe Ossi, de Còrdova, va ser un esdeveniment en el qual l’Església, que feia pocs anys havia sortit del greu problema de les persecucions, ja sabia com n’és, de difícil, professar la mateixa fe enmig de pensaments filosòfics diversos i en diferents contextos culturals i polítics.

A Nicea es proclamà la divinitat de Jesucrist, tot establint, al mateix temps, malgrat les dificultats que van venir més tard, aquelles bases comunes fonamentals sobre les quals podien construir-se les comunitats eclesials locals. Davant les disputes internes i les diferents heretgies del moment, el Credo de Nicea contenia no sols una professió de fe, sinó que assentava les bases sobre les quals s’ha de sustentar la veritable recta doctrina, és a dir, l’ortodòxia de la nostra Església.

Aquesta setmana, per tant, preguem especialment per la unitat de tots els cristians. Precisament, aquest diumenge dia 19, participaré en una pregària ecumènica amb les altres confessions cristianes a l’església ortodoxa romanesa de Reus, recentment inaugurada. Agraïm al P. Vasile Baltaretu, rector d’aquesta comunitat, el seu acolliment.

El que ens hauria d’encongir el cor és veure que entre els cristians encara no hi ha aquella unitat per la qual el Senyor va pregar (cf. Jn 17,21). La divisió mundial entre catòlics, ortodoxos i protestants, així com també la mateixa divisió a dintre de les diòcesis i parròquies entre persones que prefereixen criticar-se a donar-se suport, va contra el projecte de Jesucrist. 

I ja que la divisió és un pecat, la unitat només podrà obtenir-se a través de la conversió. Cada un de nosaltres pot preguntar-se si no ha fet malbé la unitat de l’Església amb la seva forma excessivament individualista de viure la fe, amb el seu menyspreu dels altres, siguin de prop o de lluny.