Diumenge de la paraula
L’arquebisbe Joan Planellas ha pres la decisió després d’una «profunda reflexió»
Benvolguts i benvolgudes, avui és el Diumenge de la Paraula, una jornada instituïda ara fa cinc anys pel papa Francesc. No hi pot haver millor introducció per a la Setmana de la Bíblia que cada any organitza l’Associació Bíblica de Catalunya, a la qual felicito de nou pel cinquantè aniversari i per la gran tasca de difusió de la Paraula de Déu que duu a terme entre nosaltres conjuntament amb el Secretariat d’Animació Bíblica de la nostra arxidiòcesi.
Mai com ara la Bíblia havia estat tan accessible a tots els cristians. La trobem traduïda a centenars de llengües, en edicions populars i per a especialistes, disponible a la xarxa i en aplicacions per a mòbils. A l’Edat Mitjana els còdexs bíblics eren un tresor a l’abast de molt pocs. Arran de la Reforma protestant, malgrat la invenció de la impremta, el lliure accés a la Bíblia es va veure frenat entre els catòlics durant segles. ¡Com ens n’hem d’alegrar, de tenir avui dia la Paraula de Déu tan a l’abast!
I tanmateix, encara hi ha entre nosaltres cristians que no coneixen la Bíblia, que no l’obren mai, que no s’esforcen a entendre i reflexionar sobre la Paraula de Déu que es proclama durant la missa.
Els qui consideren que és massa complicada van molt errats. Certament Déu és inabastable a la nostra comprensió humana. Però així com els adults fem ganyotes i exagerem l’entonació quan ens adrecem a un nadó que encara no coneix el significat de les paraules, també el Déu infinit s’ha adaptat al llenguatge humà per a comunicar-nos la seva presència i el seu amor. Sí, en el fons, a la Bíblia hi ha les ganyotes que Déu fa a la humanitat perquè el puguem anar coneixent segons la nostra capacitat.
Quan un noi i una noia s’enamoren dediquen tant de temps com poden a estar junts i a dir-se coses. L’amor comporta el desig de conèixer-se a fons i de comunicar-se els sentiments. Així doncs, si de debò estimes Jesús, ¿com és que no el vols conèixer? ¿No et sents seduït per les seves paraules i accions tal com les explica l’evangeli? Que el teu amor a Jesús no sigui platònic, no l’estimis de lluny. Obre l’evangeli i deixa que et parli directament a tu. Et sorprendràs de trobar-hi sempre una paraula viva i al teu abast, tant si ets un lector novell com si n’ets expert. L’evangeli és com una font que et dona ara l’aigua que necessites i continua brollant per quan tornis a tenir set.
Us animo, doncs, a llegir cada dia un passatge bíblic, a casa o en família. Podem seguir quatre passos, els de l’anomenada lectio divina: lectura, meditació, pregària i contemplació. La lectura del text condueix a preguntar-nos, què diu el text bíblic en si? Segueix la meditació en la qual la pregunta és: què ens diu el text bíblic? D’aquesta manera s’arriba a la pregària, que suposa una altra pregunta: què li diem al Senyor com a resposta a la seva Paraula? Es conclou amb la contemplació, durant la qual ens preguntem: quina conversió del pensament, del cor i de la vida ens demana el Senyor en el passatge que hem llegit i meditat? Provem-ho. Ens farà bé.