Compartir és la nostra major riquesa

Benvolguts i benvolgudes, no cal ser un gran entès en economia per adonar-se d’una gran paradoxa que ja fa molts anys que dura. Els indicadors econòmics, malgrat les crisis, sempre mostren un creixement econòmic continuat. Creix el Producte Interior Brut dels Estats, els bancs i les multinacionals acumulen grans beneficis, els avenços tecnològics no s’aturen… 

I tanmateix cada cop hi ha més persones i més països que s’allunyen del benestar que tots desitgem. El Tercer Món no aconsegueix resoldre els problemes endèmics de fam, de salut i d’educació, i als països desenvolupats s’agreugen els desequilibris que aboquen sectors importants de la població a viure situacions molt insegures pel que fa a l’habitatge, a la feina i fins i tot a l’alimentació.

L’augment dels desequilibris es troba segurament a l’arrel del clima de violència que s’estén per bona part del planeta, mentre que en els països desenvolupats estem assistint amb una certa perplexitat a una notable crisi demogràfica, que requereix migrants d’altres països que ens facin les feines que nosaltres ja no volem fer. I mentrestant, ¿per què tantes persones es veuen obligades a migrar, jugant-se la vida? ¿No faríem nosaltres el mateix si ens trobéssim en la seva situació?

A l’Antic Testament els anys jubilars eren temps cíclics de reparació de les ferides i de restauració de l’harmonia que Déu havia inscrit en el món en el moment de la creació. Era temps de deixar descansar la terra, de condonar els deutes i d’alliberar els esclaus.

El sistema econòmic vigent al nostre món no és compatible amb la institució del jubileu. El seu objectiu és aconseguir el màxim benefici a tota costa. Si pretens desviar-te d’aquest paradigma estàs perdut, la competència salvatge t’escombrarà. D’aquí ve la ja famosa sentència del papa Francesc: «Aquesta economia mata.»

Ja fa temps que s’ha posat en marxa un nou moviment anomenat Economia de Francesc, en record del sant d’Assís, que procura desenvolupar un nou sistema econòmic més humà, que no busqui el màxim benefici de les corporacions sinó el major benestar de les persones i les societats, que no aprofundeixi els desequilibris i les injustícies sinó que inclogui tothom i no deixi ningú enrere. En poques paraules, que busqui el bé comú, que és el que ateny tota la humanitat sense excepcions.

La institució eclesial de Mans Unides fa ja molts anys que treballa en aquesta línia. Cadascun dels seus projectes de desenvolupament és una aposta per la veritable prosperitat de la humanitat, molt diferent de l’enriquiment il·limitat d’uns quants. 

Col·laborar amb Mans Unides és com travessar una porta santa que ens fa passar de l’egoisme a la fraternitat, de la competència a la cooperació, del capitalisme embogit a una economia amb rostre humà. Col·laborar amb Mans Unides és reviure la paràbola evangèlica del bon samarità.