Què és un Any Sant o Jubilar?

Benvolguts i benvolgudes, vam començar joiosos l’Any Jubilar el proppassat 29 de desembre amb la solemne celebració tinguda a la Catedral. Però què és un any sant o jubilar? Què fem exactament? A aquestes preguntes hi dedicarem, al llarg del curs, algunes Cartes Dominicials. Així, anirem desgranant aquelles qüestions o interrogants més importants que fan referència a aquest esdeveniment eclesial.

L’origen dels anys jubilars prové de l’antic poble d’Israel. Cada cinquanta anys celebrava l’anomenat «any de gràcia del Senyor» (Is 61,2). Era un any especialment dedicat al perdó de les ofenses, havent de restituir la igualtat a tots els fills d’Israel, oferint noves possibilitats a les famílies que havien perdut les propietats i, fins i tot, la llibertat personal (cf. Lv 25,10). 

Als rics, en canvi, l’any jubilar els recordava que arribaria el temps en el qual els esclaus israelites, arribats a ser novament iguals a ells, podrien reivindicar els seus drets. Com afirmava sant Joan Pau II, «la justícia, segons la llei d’Israel, consistia principalment en la protecció dels febles» (Tertio millennio adveniente, 13). Cal indicar que aquest any de gràcia del poble d’Israel havia de ressonar idealment a tot arreu (cf. Lv 25,9) i era anunciat per mitjà del so d’un corn de marrà, en hebreu yobel. 

El so del corn recordava a tot el poble —a qui era ric i a qui s’havia empobrit— que cap persona no ve al món per a ser oprimida; som germans i germanes, fills del mateix Pare, nascuts per a ser lliures segons la voluntat del Senyor (cf. Lv 25,17-55). Més tard, quan sant Jeroni, entre els anys 391 i 406 va traduir la Bíblia de l’hebreu al llatí, la paraula yobel es va traduir per iubilæus, ‘jubileu’, tot incorporant el caire d’alegria, de joia, al significat primer que tenia la paraula.

L’Església catòlica va iniciar la tradició dels anys sants o jubilars amb el papa Bonifaci VIII, l’any 1300. Va preveure la realització d’un jubileu cada segle. Però a partir de l’any 1475, per tal de permetre que almenys cada generació pogués viure un any sant, el jubileu ordinari es començà a espaiar a un ritme de cada vint-i-cinc anys. 

Un jubileu extraordinari, en canvi, es proclama en ocasió d’un esdeveniment de particular importància. Els anys sants ordinaris celebrats fins avui han estat vint-i-sis. L’últim va ser el Jubileu de l’any 2000. D’altra banda, al segle XVI, es va incorporar també el costum de proclamar anys sants extraordinaris. 

En els últims cent anys n’hi ha hagut tres: el de 1933, proclamat pel papa Pius XI amb motiu del XIX centenari de la Redempció; el de 1983, proclamat per sant Joan Pau II amb motiu dels 1950 anys de la Redempció, i el de 2016, de la Misericòrdia, proclamat pel papa Francesc amb motiu del cinquantè aniversari del concili Vaticà II. D’altra banda, no hem de confondre els anys jubilars amb els anys merament temàtics, com l’Any de la fe, que vam celebrar el curs 2012-2013, promogut pel papa Benet XVI.

Anirem desgranant tota aquesta temàtica en properes setmanes.