Debats territorials oberts

El debat territorial ha arribat per quedar-se a les comarques de Tarragona. És un debat que reapareix de manera cíclica, potser perquè, al capdavall, encara no se li ha trobat el desllorigador. En aquesta ocasió s’ha presentat d’una manera molt poc abrupta, si més no, comparant-ho amb el que ha passat en èpoques passades on fins i tot posar un nom a un ens o un equipament podia engegar una petita batalla campal (política, és clar, però també entre territoris). La discussió sobre el futur del Camp de Tarragona està sobre la taula i hi ha eines disposades a fer feina per arribar a bon port. Hi ha implicació política, cooperació també entre localitats (i formacions de diferent color) i també capacitat per a dur el treball fora del marc partidista i fer-ne un ús molt tècnic i, en conseqüència, pràctic. Sí aquesta part del territori és capaç d’organitzar-se potser de retruc, també es podrà començar a posar remei a altres greuges que es mantenen ben vius en l’àmbit tarragoní. Les Terres de l’Ebre reclamen una atenció pròpia, i el mateix passa amb la, sí, però no, vegueria del Penedès, un espai que sempre s’ha considerat a mig camí de tot arreu. És una feina complicada, però els ciutadans d’aquests territoris ho són, també, de ple dret.