El cost de la proximitat

Si es manté la conjuntura actual i la situació esdevé estructural, el Serrallo serà en pocs anys un barri de pescadors, sense pescadors. Potser el Museu del Port haurà de dedicar espai a recordar els treballadors d’un sector que va anar desapareixent progressivament, sense relleu generacional ni laboral, perquè ja resultava impossible guanyar-se la vida amb el que podien recollir de la mar més pròxima. Intervindran, segur, altres factors en aquest futur, gens distòpic. 

El canvi climàtic o el model econòmic que ens estem regalant, on viure de la terra o del mar quedarà com un atractiu turístic. Un espai de turisme rural o d’excursions en barques. Aquest dimarts es repetiran les protestes dels pagesos a Tarragona, que precedeixen a una jornada de vaga dels pescadors. Reclamen atenció. Demanden mesures per poder subsistir i mantenir una activitat vital si volem que allò que ens alimenta no depengui de grans distribuïdores o centres logístics. 

També els consumidors finals han de fer la seva contribució. Els productors lluiten perquè els seus productes no siguin els més cars, sí els millors, però mentre els preus no baixin gràcies a ajudes públiques, els consumidors han d’apostar per la proximitat, assumint que la qualitat té un cost.