L’autopista que allibera

Amb l’alliberament del peatge de les autopistes més antigues de Catalunya que, de fet, passen totes per les comarques de Tarragona, s’ha produït una basculació important en la mobilitat. L’autopista s’ha convertit en una alternativa vàlida per aquelles empreses de logística que mouen cada dia milers de camions, per exemple. L’increment del trànsit a l’AP-7, que parteix el sud del país i que ha estat una vertebració essencial pels tarragonins per accedir a Barcelona, ha fet que no sigui una via tan fluida com ho era quan s’havia de pagar. De tota manera, amb la capacitat d’absorció de vehicles que manté i, amb mínimes modificacions (tot i que les obres a les carreteres gairebé mai es poden considerar petites), ha de ser un element d’alliberament a la fins ara força col·lapsada carretera N-340. D’aquesta manera, un quart carril en forma de ramal i noves rotondes d’accés a la zona de Ferran-la Riera han de fer que l’autopista sigui una circumval·lació natural de diversos municipis de la costa tarragonina. De retruc, en un termini més o menys curt, les vies ‘alliberades’ han d’incorporar-se a una trama urbana que aposti per més carrils-bici i espais pacificats, és a dir, amb afectacions de trànsit molt reduïdes.