Gestos de penediment

L’any 1975 moria el dictador Francisco Franco i amb ell acabava la dictadura. Però 40 anys de totalitarisme no es desfan en el record de manera ràpida i, encara menys, poc traumàtica. El llegat del feixisme va ser de moltes víctimes, no tan sols a causa del conflicte fratricida de la Guerra Civil, sinó per les represàlies posteriors. 

A la confrontació ideològica se li va afegir, en el cas de Catalunya, també la identitària i encara ara és possible comprovar com aquest un aspecte que no s’ha acabat de superar. L’església va assumir un paper molt poc generós amb els fidels i si molt afí a uns governants que precisament van decidir també confrontar ideologies amb creences religioses. 

I, efectivament, l’església va patir atacs i no són pocs els integrants del clergat que van ser afegits al llistat de màrtirs després de la Guerra. Però hem hagut de canviar de segle perquè des de l’Església, en majúscules, es comenci també a demanar perdó per la seva manca d’esperit cristià durant la confrontació i, sobretot, pels abusos de poder que van exercir durant la dictadura. 

De fet, la gran majoria dels enterrats a cunetes i fosses comunes eren catòlics per als quals la seva religió no van tenir cap gest. Benvinguts siguin ara aquests gestos, ni que siguin els del penediment.