Parar per avançar

Pedro Sánchez ha anunciat que fa una «aturada», per a reflexionar. Una reflexió que ha d’acabar en la decisió de seguir o renunciar a la presidència. La raó que ha esgrimit és l’assetjament que pateix la seva esposa. L’últim episodi d’aquest assetjament ha estat la denúncia presentada per Manos Limpias (organització de la ultradreta) i que ha estat admesa a un jutjat de Madrid. 

Sánchez ha demostrat la seva capacitat de resistència als embats no tan sols dels adversaris polítics, sinó dels enemics dins de la seva pròpia casa socialista, que no li han faltat. Però ha dit prou perquè s’han creuat límits, amb la connivència dels líders del PP i Vox i de molts mitjans de comunicació. El que ara ha anunciat Sánchez pot respondre a una estratègia, sens dubte. Però segurament és una estratègia més personal que política. 

Potser dilluns no anunciarà que dimiteix, però que el màxim responsable públic d’un país anunciï que ha de «parar» sembla prou significatiu davant un panorama polític en el qual ja tot s’hi val, qui més crida vol tenir més raó i les mitges veritats o directament mentides, són la moneda de canvi per gestionar el dia a dia. Dilluns hi haurà dimissió o continuïtat, però tant de bo serveixi per a generar reflexió i debat que permeti avançar cap a una societat a que li costi més perdre la dignitat.