Un Primer de Maig de sindicats i partits

El Primer de Maig és un dia de reivindicacions, manifestacions multitudinàries i tocs d’atenció als governants, patronals i empreses. És, en definitiva, el Dia Internacional dels Treballadors, que commemora la lluita obrera per aconseguir la jornada laboral de les vuit hores. Una fita que va arribar després de moltes manifestacions i, malauradament, moltes morts. Des de fa uns anys, però, les imatges que arriben des del carrer són diferents.

Els sindicats fan honor a les causes que defensen i que ocupen el seu temps i surten al carrer. Al Camp de Tarragona, concretament, van fer en dues manifestacions diferents, tot i que una part de les lluites siguin les mateixes. Aquest any, per la proximitat dels comicis del 12 de maig, també s’hi van sumar partits polítics –alguns–. L’estampa, doncs, era de banderes sindicalistes, alguna pancarta reivindicativa, somriures i encaixades de mans. 

A Tarragona, segons dades policials, s’hi van manifestar unes 500 persones en la manifestació del matí. A la tarda, el nombre fou menor. Ja fa temps que l’1 de maig el gruix de les treballadores i treballadors no surten al carrer a defensar els seus drets i a reclamar les seves llibertats. Potser perquè ja en tenen prou amb les lluites pròpies del dia a dia; potser perquè els sindicats han perdut el seu suport.