Idees i solucions
L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona va decidir en el seu moment convocar un concurs per aconseguir propostes de millora de l’accés a l’Amfiteatre romà, una de les joies del patrimoni tarragoní que segurament pitjor porta el seu encaix urbà. La fórmula del concurs pot semblar curiosa a l’hora de plantejar projectes d’una certa magnitud o rellevància i, en el cas de Tàrraco, la qüestió de les restes romanes sempre la tenen. Per una banda, pot semblar que el consistori no tingui una idea clara que es pot fer per desllorigar algun tema urbanístic concret i busqui la manera de què altres li aportin propostes. I no sembla pas que hagi de ser una mala solució. Assumir que de vegades no es tenen criteris polítics concretats al voltant d’una problemàtica no és, en essència, dolent. En un concurs d’idees com el plantejat per l’Amfiteatre, el problema pot ser que passar dels conceptes imaginats a la realitat pugui ser força complicat. Bàsicament, gairebé com sempre, per una qüestió de costos econòmics. De fet, una de les propostes presentades plateja desviar el vial Bryant, per exemple. Això seria una solució possible per l’accés al monument, però segurament generaria nous problemes per la mobilitat, sempre complicada, a la ciutat.