Restitució social

La llei d’amnistia ha sortit del Congrés i qualsevol pronòstic sobre el seu recorregut esdevé simple fantasia. En un Estat normalitzat seria fàcil de preveure, però ara mateix i vistos els precedents, no hi ha res garantit. Ha quedat molt clar que la ‘unitat de la pàtria’ o un constitucionalisme jacobí mal entès poden passar per davant fins i tot de l’ordre legal que asseguren defensar. Aquest dijous s’ha parlat de victòries i de derrotes. Cadascú posa en les seves balances els guanys de l’aprovació per mesurar si tenen més pes que les derrotes acumulades. Segurament és una victòria política, perquè és el marc en què ha nascut la mesura que tant pot ser de ‘perdó, com de ‘pacificació’, segons qui ho valori. La restitució que hauria d’aconseguir a llei és política, és clar, però hi ha tot un moviment ciutadà que està per veure si tot plegat ho considera una victòria. La divisió que aquest dijous s’ha pogut veure al Congrés espanyol no té el mateix reflex dins la societat catalana, on, malgrat tot, les formacions contràries a l’aprovació de la llei d’amnistia no tenen el mateix pes. I tampoc la societat catalana no sembla disposada, ni els contraris, a fer-ne una qüestió per deixar anar misèries morals poc edificants.