Aigua que costa

La sequera que els últims mesos ha afectat, i encara afecta, Catalunya, ha tingut una repercussió diferent segons les conques fluvials. Les de Girona i Barcelona són les que han patit amb més intensitat la manca continuada de pluges, mentre que a les tarragonines la situació ha estat desigual. La zona de l’Ebre ha mantingut una situació d’estabilitat, mentre que en d’altres espais, com els del riu Francolí i Siurana, la pagesia ha estat especialment afectada. I ha estat bàsicament la pagesia perquè municipis i empreses han disposat de l’abastament del minitransvasament que gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Actualment, el consorci dona servei a 69 ajuntaments i 26 indústries. El problema es manté, però, en aquells municipis que no participen del seu abastament. Malgrat que ja hem superat la situació d’emergència per sequera, s’estan reduint les aportacions dels pous. Per això, una desena de municipis, sobretot de l’Alt Camp, estan negociant accedir a la xarxa del CAT, que encara té cabal concedit disponible. Els costos, però, són inassumibles per als ajuntaments, molts d’ells petits, i haurà de ser la Diputació, directa o indirectament, qui –d’acord amb la voluntat dels mateixos municipis– pugui donar sortida a les seves aspiracions.