La política avança

Quan la política s’ho proposa, el món avança. Però també és cert si es capgira la frase. Aquests últims dies hem vist com el repartiment d’immigrants menors d’edat, els anomenats MENA, ha estat el detonant del trencament de relacions de govern entre el Partit Popular i la ultradreta de Vox. En realitat, encara està per resoldre de quina manera es fa el repartiment a Catalunya, que se l’acusa de no voler participar com la resta de territoris, però s’obvia la circumstància que fins ara ha estat el territori on més menors no acompanyats s’han acollit i atès. Sorprèn que una quantitat relativament petita de joves immigrants hagi estat capaç de produir un terratrèmol polític tan important. Però cal valorar el conjunt per tal d’entendre el detall. Els populars potser busquen la manera de sortir de l’atzucac de només poder trobar aliats, fins ara, a Vox, i fan una mirada més llarga sobre les seves possibilitats electorals que, de fet, milloren cada dia que passa pels socialistes. A Catalunya ja es parla obertament de converses entre el PSC i ERC, quan fins fa pocs dies semblava fins i tot una qüestió tabú. No falten massa dies perquè esbrinem si avançarem o no, gràcies a la política.