Pactes no adscrits

Fa uns mesos publicàvem en aquest mitjà una peça sobre el nou rol que tindrien els dos nous consellers no adscrits de l’Ajuntament de Tarragona. Van abandonar el seu partit fins al moment, VOX, menys d’un any després de capitanejar-lo en les eleccions municipals. El motiu, discrepàncies internes. Recentment, un dels consellers ha passat de dedicació parcial a dedicació exclusiva. 

Teòricament, més hores de feina per a un augment de sou d’uns 5.000 euros anuals. Una demanda aparentment legal, aprovada per l’alcalde i el secretari general de l’Ajuntament, però mal vista pel ‘pacte antitransfuguisme’ estatal que defensen des dels grups en l’oposició. Deixar de carregar amb les sigles del partit ultradretà va significar per ells poder donar suport a punts i mocions amb més llibertat. 

Al mateix temps, va ser una oportunitat per al govern en minoria: dos vots futuribles al plenari municipal que dins del marc de VOX eren impossibles d’aconseguir i, a més, no desitjats. El paper dels dos consellers no adscrits serà clau en les votacions que venen, però cap grup pot oblidar que, malgrat haver deixat enrere les sigles, la seva ideologia continua lligada a l’origen ultradretà.