El que li falta al museu
El museu Casteller de Catalunya fa un any que està en funcionament al bell mig del barri antic de Valls. Les xifres de visitants no són espectaculars, però el camí de la promoció i donar valor a un fet cultural i social tan rellevant com els castells, ja ha començat el seu camí. A partir d’aquí el que cal fer és créixer. De fet, els últims dies, s’ha posat de manifest la singularitat que el fet casteller pels catalans.
El desgraciat incident de la diada de Sant Fèlix, que finalment s’ha tancat de manera feliç, va posar l’ai al cor als amants d’aquesta tradició, però també va posar de manifest que encara hi ha veus interessades a qüestionar, fins i tot des de vessants polítics, la presència de canalla o la seguretat de les construccions.
Per això és tan necessària una eina com la del Museu Casteller, que posi en relleu la llarga trajectòria, les raons històriques que també han acompanyat els castells i han servit per a cohesionar comunitats. Segurament l’única cosa que li falta al Museu Casteller que és que a més de les institucions locals, també creguin en les seves possibilitats les institucions centralitzades a Barcelona. És el museu que abasta tot Catalunya, i des dels poders públics ‘centrals’ cal que també s’ho creguin.