Ajudes inexcusables

Tot just fa cinc anys, la nostra societat estava a punt de descobrir com un coronavirus era el responsable de fer saltar per l’aire la convivència tal com la gaudíem en aquell moment arreu del món. La pandèmia va deixar moltes víctimes i va evidenciar que ni tan sols una crisi humanitària tan enorme era capaç d’evitar ni conflictes armats, ni l’actuació d’aquells que treuen profit de la desgràcia aliena. 

El món no és millor ara que fa cinc anys. No n’hem sortit més forts. L’economia va patir després de la pandèmia els efectes de la guerra a Ucraïna i els subministraments energètics –els productors encara se’n freguen les mans– van escanyar com mai els comptes de les famílies. Es va subvencionar la benzina i també es va apostar per fomentar la instal·lació de renovables a les cases. 

Com es pot comprovar amb les dades recollides de la ciutat de Tarragona, s’ha frenat sobtadament la instal·lació de plaques solars a les llars. El poder adquisitiu a les llars s’ha reduït, els productes bàsics de la cistella de la compra s’han encarit i ja no hi ha els mateixos incentius públics per projectar noves instal·lacions. Els beneficis reals i comprovats de l’energia solar, ara mateix, no aconsegueixen atraure un mercat que no rep ajudes públiques que haurien de ser inexcusables.