La normalitat a les terrasses

La pandèmia de la covid-19 va deixar afectacions econòmiques que encara són evidents. Per pal·liar-ne els efectes molts ajuntaments van decidir que en la represa de l’activitat, fins a arribar a la ‘normalitat’, s’havia de ser més laxa amb algunes activitats. 

Un dels casos més evidents va ser el de la restauració, un dels més afectats pel confinament, que va veure com les terrasses de molts establiments podien créixer eludint les limitacions anteriors o, fins i tot, s’habilitaven espais que no estaven previstos per aquesta activitat. 

Ara, amb el pas dels anys, la normalitat administrativa obliga a suprimir aquella laxitud i avui n’expliquem dos exemples. Vila-seca ha aprovat l’ordenança que les regula i que, entre altres coses, només accepta separacions de vidre i mobiliari que no sigui d’alumini, per reduir el soroll. 

I a Reus, una campanya a l’estiu va determinar que 58 terrasses del centre ocupaven més espai del que els pertocava. Tot i donar-los un marge per a rectificar, finalment es van sancionar 14 d’aquestes terrasses. Al capdavall, es tracta d’espai urbà, públic, i sense l’excepcionalitat d’una pandèmia, no hi ha raó perquè no es torni a reclamar als establiments el mateix que als particulars, complir amb les normes que entre tots ens hem atorgat.