Massa dades

Des de fa una colla d’anys, els ciutadans que s’han vist arrossegats, de vegades sense voler-ho, per la marea de les xarxes socials, tenen molt clar que res no és gratuït. Les dades personals han esdevingut la moneda de canvi per a uns serveis que són útils, tot just, en funció de la capacitat d’atraure molts usuaris. I no només les xarxes socials. 

Cada vegada més la capacitat d’anàlisi de dades sobre usuaris és una eina determinant per a l’activitat de multitud d’empreses, sobretot les que operen en línia. Com a conseqüència, les normatives europees, transposades a l’Estat espanyol, cada vegada han avançat cap a intentar protegir les dades personals dels ciutadans. 

El debat, però, sobre llibertat i seguretat, torna a posar-se sobre la taula perquè els hostalers han posat el crit al cel per la nova llei que els obligarà a recollir, dels clients, fins a 42 dades diferents, és a dir, 28 més que les que ja havien de posar-se a disposició de les administracions. 

Es pot argumentar que si no hi ha res a amagar, facilitar dades quan es viatja no hauria de ser un problema. Però això és tan simple com considerar que aquestes dades, sempre i només, acaben servint per a la finalitat que es recullen.