Comptar les vergonyes

El sensellarisme no és un fenomen nou ni exclusiu de la ciutat de Tarragona. De fet, segurament si se cerquen les raons primigènies, caldria dir que es tracta d’una conseqüència directa del nostre model de societat, l’occidental. L’estat del benestar que tant agrada lluir té, en les persones sense llar, un símbol que li fa de contrapès i que en destapa les vergonyes.

Aquesta setmana s’ha realitzat un nou recompte de les persones que viuen al carrer a Tarragona. No es tracta d’una anàlisi exhaustiva, ja que no es cobreixen totes les zones possibles de l’entramat urbà, però sí que serveix per a dibuixar la situació actualitzada respecte de recomptes similars anteriors. I les dades no són bones, en set anys gairebé s’han doblat les persones sense llar registrades. 

L’acció municipal ha hagut de multiplicar, en conseqüència, els seus esforços per prestar una atenció que mai no és suficient i que, en realitat, hauria de comptar amb una major implicació d’administracions superiors amb competències més adequades, per exemple, en habitatge i salut. I, desgraciadament, també cal valorar si no és també un reflex de cap a on camina la nostra societat quan el que si s’ha reduït, notablement, és el nombre de voluntaris que participen en les tasques de recompte.