La via de l’esport

La querella del Nàstic contra l’àrbitre del partit contra el Málaga del play-off d’ascens de la temporada passada té aspectes que depassen l’àmbit esportiu. És la primera vegada que un arbitratge acaba als tribunals i no se sotmet a la denominada justícia esportiva. 

Per aquest motiu, també, es fa difícil valorar quines seran les repercussions que aquest procés judicial pot acabar tenint pel club grana. En l’àmbit esportiu ja han aparegut les veus que des del col·lectiu arbitral, amb un esperit corporatiu que era d’esperar, han vingut a dir que l’equip haurà d’atendre a les conseqüències de la seva incisió judicial. 

Sembla una amenaça, i segurament ho és. Perquè poden fer-la amb tota la impunitat que des de les federacions, espanyola i catalana, els donen els silencis eixordadors actuals. Evidentment, també el Málaga hi ha dit la seva, però aquesta és segurament la reacció més lògica. 

Potser no ho és tant, de lògica, la decisió de dur el tema fins al Congrés i vincular-ho amb la necessitat d’obrir una ‘estratègia estatal’ contra la catalanofòbia. No perquè la catalanofòbia no existeixi, que existeix, sinó perquè barrejar-la amb un esport tan passional i, sovint, tan poc racional com el futbol, potser no és la millor via.