Les excepcions són la norma

Equiparar-nos normativament a Europa és una decisió que l’Estat ha de mantenir, complint amb el tractat de la Unió Europea que, en el seu moment, va treure Espanya d’un període especialment gris. 

En qualsevol cas, Europa ha estat des d’aleshores una font continuada d’aportacions econòmiques, començant pels denominats fonts de cohesió –que aquí van decidir dedicar-los, bàsicament, a construir línies d’AVE– i ara de manera més recent, amb els fonts NextGeneration que han de servir per a recuperar-nos del sotrac de la pandèmia –aquí el destí dels diners és més ‘multidisciplinari’ i de vegades costa veure-li el rendiment de futur–. 

Però Europa també és la que marca polítiques comunes que han afectat i afectaran sectors com l’agrícola i el de la pesca o el de la circulació de vehicles, perquè es busca la reducció d’emissions. En sentirem a parlar de nou ja sigui amb una vinyeta pels conductors o la recuperació dels peatges, però de manera més pròxima els ajuntaments han de posar fil a l’agulla a les denominades Zones de Baixes Emissions. 

I fa tanta por l’efecte immediat sobre els ciutadans que la llista d’excepcions serà enorme, per a Reus i Tarragona. Això, finalment, vol dir que l’efecte que es busca tardarà força més a assolir-se.