Monument soterrat

Tarragona té una relació complicada amb els seus aparcaments soterrats. El primer motiu és la mateixa orografia del municipi que, barrejada amb una llarg dosi d’història, fa que obrir el terra del terme sigui una missió, com a mínim, delicada. Si no hi ha restes de la Tàrraco que, d’entrada, tothom desitja preservar, hi ha un terreny complicadíssim de treballar que no facilita aquest tipus de propostes. 

La mobilitat urbana és un maldecap i poder disposar de molts aparcaments l’alleugeria, però en el cas de la capital tarragonina, això només és possible com més lluny del centre es desplacen els projectes. Un dels majors fracassos que la ciutat pot lluir en aquest àmbit és el del pàrquing Jaume I de la Part Alta. La seva construcció ja va ser eixordadora –els explosius estaven a l’ordre del dia per poder treballar la pedra de la zona–, però la seva gestió posterior encara va resultar més sorollosa. 

Fa més de 17 anys i el pàrquing encara no ha tingut cap altra utilitat que servir de base a una nova plaça. I mentre encara hi hagi jutjats pel mig, continuarà així, sense ús possible. Afortunadament pels gestors polítics de les últimes dècades, és un monument a la vergonya que ha quedat sota terra, més dissimulat del que caldria, segurament.