Planificar la realitat

Les centrals nuclears que hi ha a les comarques de Tarragona, les dues d’Ascó i la de Vandellòs, estan a un pas d’allargar la seva vida útil. No està massa clar fins quan més temps poden estar actives, però les referències de reactors similars i el que es fa a altres països assenyalen que poden estirar fins als 80 anys d’activitat. 

De moment, al Congrés els Diputats s’ha aprovat una proposició no de llei que insta al Govern central a fer-ho i, tot i que no és un tràmit vinculant, no sembla que ara mateix existeixi una alternativa viable que impedeixi que es produeixi aquest allargament de la longevitat de les centrals. 

La qüestió és que per molts documents i propostes que s’hagin aprovat en el nostre país, Catalunya, l’objectiu de què tota l’energia que es necessita per a ‘fer rodar’ la maquinària de la nostra societat sigui verda, està molt lluny de ser una fita assolible a mitjà termini. 

És evident que, des d’un punt de vista ambiental, sempre és millor l’ús d’energies renovables que no pas la nuclear o les de combustibles fòssils, però la planificació o bé va ser massa optimista o simplement no era realista a l’hora de marcar l’horitzó on el canvi de paradigma energètic s’havia de produir. Això sense tenir en compte que la transició no pot deixar pel camí milers de víctimes laborals o pobles sense activitat.