Coloms inassumibles

Els coloms no són un símbol amable de la ciutat de Tarragona. Hi ha barris de la ciutat on s’ha arribat a la màxima densitat de coloms per quilòmetre quadrat de tot Catalunya. Es tracta, a causa de la superpoblació existent, de resoldre un problema de salubritat i de salut pública. 

La creixent conscienciació animalista pot qüestionar mètodes i preocupar-se pel benestar animal, però segurament hi ha límits que cal traspassar quan es tracta d’actuar d’urgència en aspectes que afecten el conjunt de la ciutadania. La convivència d’animals i persones presenta contradiccions evidents. 

La presència humana és expansionista i cada vegada més pren espais naturals que potser no fa gaires anys eren els hàbitats habituals de moltes espècies. En zones de bosc, per exemple, ens preocupem per reintroduir espècies com cabirols o ossos que la presència humana va foragitar. 

Però en el cas de les ciutats, els coloms s’han establert com a veïns incòmodes precisament perquè han sabut adaptar-se a la presència de persones i a l’entorn urbanístic, un entorn sobre el qual deixen la seva petjada en forma d’excrements que, en les quantitats que pateix Tarragona, resulten inassumibles.